ARTÍCULO DE JOSÉ ANTONIO TOMÁS ANDRÉS

               

Tot i que l’hivern es prolongara  y abril tardara a esclatar la bellesa de les flors; l’arribada d’aquest mes, sempre ens faria recordar la primavera. És l’estació més bonica de l’any que, lentament i dolça, desperta del llarg son. A poc a poc ens avisa que torna la vida. Cada alba conforma un paisatge meravellós que després l’astre rey il·lumina i li dóna una gran diversitat de colors. En passar la brisa  ens inunda de fragants aromes. Les ràfegues de vent fan que els arbres es besen, com si estigueren fent una demostració d’amor amb els braços oberts. Els rossinyols, caderneres, canaris i tots els ocells, com si foren un cor angelical, ens delecten amb els seus harmoniosos refilets i el nostre espirit es relaxa als acords d’eixa música celestial. La gent gran reverdeix i fins les malalties s’alleujen. Els meus sentiments s’han vestit de lliri enamorat, en un racó del jardí que de flors està adornat. Quan arriba la primavera, vestida de mil colors, com si fora un do diví, alça la copa de vi i fes-li tots els honor

                                                                                           ABRIL

Hay una preciosa flor                                                                                                                         Cada día, cada hora

que al llegar la primavera                                                                                                                  tú te cruzas por mi mente,

su perfume embriagador                                                                                                                   un recuerdo tuyo aflora

a mí la sangre me altera.                                                                                                                   obstinado y vehemente.

 

Y ese pájaro cantor                                                                                                                             Fui tan feliz a tu lado

que en el almendro espera                                                                                                                 que viví con ilusión,

emitiendo trinos de amor                                                                                                                   ¿estaría enamorado,

que se esparcen por doquiera.                                                                                                          lo sabrá mi corazón?
La flor es una linda rosa,                                                                                                                     El cerezo está florido

el pájaro es un ruiseñor.                                                                                                                      y me hace recordar,

Sus pétalos la hacen hermosa.                                                                                                          pasa el tiempo y no te olvido

Su gorjeo es encantador.                                                                                                                     y estoy sin poderte besar.
Él muy feliz alboroza                                                                                                                            Ha llegado el mes gentil,

al ver su belleza y candor,                                                                                                                    una bella mariposa

de su cariño ella goza,                                                                                                                          al ver un narciso febril

él le canta con dulzor.                                                                                                                           decidida allí se posa,

¿será que ha venido abril?

                                                                                     José Antonio Tomás Andrés