ARTICLE D’OPINIÓ

Tornen a haver  rebrots del coronavirus per tot arreu, la qual cosa ens inquieta i ens fa reflexionar  i, en conseqüencia, ens incita a la prudència. El ser humà  té un do que el diferència dels altres, ja que hom està dotat d’una intel·ligència molt superior a la resta d’éssers que poblen aquest planeta que es diu la Terra.

Al llarg del temps i dels segles, hom ha ocupat l’espai, ha anat creixent, tant en el nombre d’habitants, com en la perfecció de la seua manera de viure. Els que tenim una certa edat, hem  vist els canvis que ha hagut  en el transcurs de les cinc  o sis últimes d’ècades. Canvis que poden qualificar-se d’abismals. Però epidèmies i pandèmies n’ha hagut des de temps immemorial.

Anomenarem ací les cinc més importants. La pigota va acabar amb més de 300 milions de persones. La pallola en va matar més de 200 milions. La grip de 1918 que van dir “espanyola” acabà amb 70 milions de gent a tot el món. El sida ja n’ha mort cap a 25 milions. La pesta negra ocorreguda cap a l’any 1350, en el nostre país que llavors tenia 6 milions d´habitants, sols en van quedar 2’5 vius, i a la resta d’Europa moriren més de 50 milions de persones.

Aquestes últimes xifres, si les comparem, són infinitament superiors al que estem vivint, més encara si considerem que aleshores  Espanya  i Europa tenien un nombre d’habitants molt xicotet si ho equiparem amb els que tenen en l’actualitad.

A data de huí encara no arribem a 1 milió de persones mortes a tot el món la qual cosa és molt trista, però encara podría ser pitjor si no fora pels avenços de la medicina.

José Antonio Tomás Andrés