ARTÍCLE D’OPINIÓ

 

Aquest any és un tant atípic  per la pandèmia del coronavirus que, entre altres coses, alterarà substancialment  les celebracions del Dia de la Dona. Però així i tot hem de festejar que som una societat avançada en la que totes i tots cabem i reivindiquem la igualtat de gènere  per aconseguir i consolidar els drets de les dones.

La dona, eixe ser meravellós que tenim ací a la Terra, de primer la nostra mare, i després la resta de les femelles, és un regal que ens ha fet la Providència. Tota la vida hem sentit dir coses despectives cap a ella com: “és el sexe dèbil”, “la dona té el cabell llarg i l’enteniment curt”, etc.

Quanta estupidesa. La dona, en general, és bastant millor que l’home en diferents aspectes. Si és en el longeu, de mitjana viu set anys més que l’home, això per començar, i encara que pot alçar menys quilos que el “sexe fort”, és més dura  per a suportar l’adversitat. La seua tenacitat fa que avui ja supere a l’home en el nombre de places universitàries, quan abans ho tenia prohibit.

Un exemple fefaent fou sor Juana Inés de la Cruz, escriptora i poetessa, mexicana de renom, que va haver d’ingressar en un convent de monges per poder instruir-se i desenvolupar la seua creativitat, encara que no tenia gaire vocació de monja.

És ben cert que en el món actual, sobretot en els països menys desenvolupats, s’ha quedat molt enrere i no gaudix dels privilegis del sexe masculí. Així, les dos terceres parts de persones que viuen en la pobresa, són dones. Dels quasi vuit-cents milions d’analfabets que hi ha al món encara, el 65% són dones. Cap a 300.000 en moren tots els anys a causa d’embarassos i parts. Un nombre important d’elles pateix l’ablació genital amb seqüeles físiques i psicològiques de per vida.

Afortunadament aquesta discriminació no la tenim a Espanya, ací el que podem veure, quasi a diari, és la violència de gènere. Sovint veiem en la premsa i la televisió els maltractaments i assassinats que pateix la dona. S’haurien de prendre mesures més dràstiques per acabar amb aquest flagell  tan horrorós.

Quan arriba el dia de la dona, no podem menys que dedicar-los unes paraules de reconeixement. Hui per hui la dona es un exemple de fortalesa i de intel·ligència per la capacitat amb que supera els obstacles que la marginen. Així mateix és tan competent i responsable com l’home per asumir obligacions i activitats en l’aspecte laboral, empresarial, polític, artístic o de qualsevol altre tipus.

                                                                                                                                                                                                                      José Antonio Tomás Andrés