NOTA DE PREMSA DEL GRUP DE TREBALL PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA DE COCENTAINA

NOTA DE PREMSA:

Continuant amb la tasca encetada per recuperar la nostra Memòria Històrica i Democràtica, el grup de treball de Cocentaina commemorem el 14 d’abril, dia de la República, amb diversos actes.

El divendres 13 d’abril vam presentar l’exposició “El valencianisme republicà, 1837-1977”, cedida per la Fundació Josep Irla, que es podrà visitar a la Casa de la Joventut del 13 al 27 d’abril. L’acte va estar conduit i presentat per Joan-Vivent Sellés, militant d’ERPV i veí de Cocentaina. Paco Galiano, President d’ERPV de València-ciutat, ens va fer un recorregut explicatiu dels 14 panells que la composen. L’exposició arranca en 1837 amb les arrels populars i les primeres bases de l’incipient recuperació lingüística i finalitza en 1977 amb l’explosió Fusteriana; fa un repàs pel primer valencianisme polític de 1900, les normes de Castelló de 1932, la lluita per l’estatut d’autonomia i la primavera cultural dels anys 1931 a 1936, sense oblidar la guerra civil de 1936 a 1939, com a conseqüència del fracàs del cop d’estat contra la República, i el posterior exili i repressió de 1939 a 1975. El triomf del franquisme tallà de soca-rel tots els avanços socials bastits fins els moment i imposà silenci, repressió, mort o exili per als antifeixistes del bàndol republicà. Molts són afusellats en eixe moment o moren mentre romanen empresonats, altres són depurats. Aquesta exposició ret homenatge a totes eixes generacions de valencians que van ser protagonistes en aquesta lluita i nosaltres, com a grup de treball per la recuperació de la M.H., volem amb ella despertar la societat contestana d’eixe silenci conreat durant tantes generacions i ser justos amb els fets històrics ocorreguts. També va participar a l’acte Mario Carbonell, regidor d’ERPV a l’Ajuntament de Xixona. A la seua intervenció reflexionava sobre la importància de no confondre República amb ruptura o revolució.

A més, ahir 14 d’abril, coincidint amb la data de la proclamació de la Segona República a Espanya, el Grup de Treball per la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina vam commemorar l’aniversari amb la visita a Ontinyent per conèixer, de la mà del guia i historiador local Àngel Cambra, la Ruta de la Memòria Democràtica: un recorregut per diferents indrets on es conserven restes de la guerra Civil.

Vam començar la visita a les portes del col·legi de la Concepción, edifici que fou utilitzat durant la guerra civil com a hospital de soldats ferits, i que encara conserva a la reixa d’entrada d’una de les portes l’emblema de l’IOS, l’Internacional Socialista Obrera, organisme belga i d’altres països que va ajudar a muntar un modern hospital de guerra a Ontinyent. El guia ens va parlar de les “mamàs belgues” un grup de dones voluntàries de diferents nacionalitats que van canviar la seguretat i la comoditat de les seues cases a Bèlgica pel dur treball d’atendre ferits a un país en plena guerra. Prop de la façana de l’antiga fàbrica de mantes “Paduana” visitàrem l’estàtua de José Melchor Gomís, músic i compositor ontinyentí de començ del segle XIX a qui se li atribueix l’autoria de l’Himne de Riego, l’himne oficial de la Segona República.

Ontinyent va tindre la sort de no patir cap bombardeig durant la Guerra Civil, però d’igual forma que la majoria de poblacions de la zona republicana, va fer un immens esforç per construir túnels subterranis per protegir les vides dels seus veïns i veïnes en cas d’atac aeri. Actualment es poden visitar dos d’aquells amagatalls on es refugiaven els ontinyentins quan sonaven les sirenes d’alarma: el refugi antiaeri per protegir als treballadors de l’antiga fàbrica tèxtil de “Tortosa i Delgado”, un refugi picat a mà a l’interior del tossal argilenc on es troba el casc antic d’Ontinyent, i el refugi del Regall, un conjunt de túnels també picat a mà per protegir als veïns del centre de la vila. Els dos ens van impressionar per ser espais de reduïdes dimensions on havia de refugiar-se molta gent i per les senyals que els pics van deixar per totes les parets, sobretot si tenim en compte que es conta que eren xiquets de menys de 17 anys qui havien de fer eixe treball de picar la roca, ja que els més majors estaven ocupats amb tasques pròpies de la guerra.

El guia ens va parlar del gran esforç que es va fer durant la guerra civil a la vila d’Ontinyent per acollir a milers de refugiats que havien deixat les seues cases fugint de l’avanç dels revoltats i que van ser acollits a les cases del veïnat, i també ens va parlar de les víctimes de la repressió, tant les de la repressió republicana durant la guerra com les de la dictadura franquista de després de la guerra. Ens va informar també que, actualment, estan fent-se treballs de recuperació de restes humanes al cementiri de Paterna on es troben desenes d’ontinyentins que van ser afusellats per la dictadura i que setanta-nou anys després del final de la guerra encara no han tingut un soterrament digne.

Després d’aquest viatge al passat recent vam tornar a Cocentaina més conscients de la importància d’aprendre del passat per ser plenament conscients del valor de la pau i de la convivència
democràtica i de la necessitat de posar en valor els refugis de la guerra, no tan sols com un recurs turístic sinó com a element patrimonial que explique els fets històrics ocorreguts al nostre poble i la tan necessària com demandada recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica.

Els recordem que el proper dimecres 25 d’abril, a les 19:30 hores i de nou a la Casa de la Joventut, estan totes i tots convidats a la projecció del documental “Els fills del silenci” de la mà de la diputada de Memòria Històrica d’EU, Rosa Pérez Garijo. El documental, cedit per la Delegació de M.H. de la Diputació de València, narra els testimonis de les víctimes de la repressió patida i compta amb entrevistes a professors universitaris, posant de palès com els trets d’identitat dels valencians van ser desprestigiats i condemnats a l’ostracisme per part del franquisme. Aquest documental ens serveix per dir-li a la societat que el silenci que van voler imposar-nos no va poder, ni pot, acabar amb la nostra memòria.

“Somos la memoria que tenemos y la responsabilidad que asumimos
sin memòria no existimos y sin responsabilidad quizá no merezcamos existir”
Cuadernos de Lanzarote, José Saramago

Cocentaina, 17 d’abril de 2018