ARTÍCLE D’OPINIÓ:

Ara es parla molt dels extravertits i els introvertits, es diu que els primers són més donats a la festa i al sarau, mentre que els segons tenen més tendència al recolliment i la reflexió. Fins ací tot correcte. Però s’haurà de tenir en compte també que hi ha poques personalitats que siguen totalment extra o introvertides. Quasi tots som una mescla de les dues, amb un estil en el qual predomina més una forma que l’altra. Pareix que els hemisferis cerebrals, i en part el trat i les vivències, així com l’ensenyament, que vam rebre en els primers anys de la nostra vida, són els responsables i els que determinen la nostra manera de ser que, com si diguérem, ja ve de fàbrica, i també per la constitució de cadascú. El que fa que moltes vegades la gent que ens rodeja emeta judicis sobre nosaltres que en la majoria dels casos no reflectixen la realitat. Tant uns com els altres, extravertits i introvertits, están dotats per a arribar a la meta de tothom que no és altra que trobar la felicitat ací en aquest món en el qual ens ha tocat viure. Així que aquest matí, pensant en els problemes de la vida de l’home i, la dona, tratant de discernir que fem per ací, m’he dit a mi mateix, vaig a fer un sonet que siga una consideració sobre tot açó. És el següent:

                            Si la vida de tots és un misteri

                            que fa que cavil·le la nostra ment

                            com si estiguérem en un captiveri

                            i que ens la complica continuament,

                            sempre s’haurà de tenir el criteri

                            de posar a prova l’enteniment.

                            Moltes coses tenen un caire eteri;

                            el mateix donen goig que sofriment.

                            Eixes preguntes que tots sempre es fem

                            i és en moments d’angoixa i recollida,

                            com… qui som, d’on venim, a on anem?

                            Avantatges de ser intel·ligents…

                            o tal vegada no trobem l’eixida?

                            El millor, abans que res, ser valents!

                              José Antonio Tomás Andrés