ARTÍCULO DE OPINIÓN DE JOSÉ ANTONIO TOMÁS ANDRÉS

La vida de l‘home es va originar fa milions d’anys, i quasi tots estem d’acord que la vida és el do més preciat que tenim. No podem acceptar la idea que l’existència de l’home desaparega del planeta i, menys encara per l’acció d’ell mateix. Sabem que l’espècie humana està en perill. El futur de l’home no està garantit. També sabem que la vida humana té un final quan morim, i que podría ser també la conseqüència d’un cataclisme natural, com ja va ocórrer fa 60 milions d’anys quan per ací estaven els dinosaures.

El fet que l’home és el que es causa danys a sí mateix és molt cert. A través de la història hem vist guerres sense parar i les greus conseqüències d’aquestes. Anomenarem les del segle passat. El 1918 tingué lloc la primera guerra mundial, en la qual van morir 18 milions d’éssers humans. En 1945 s’acabà la segona guerra mundial i moriren cap als 60 milions de persones. Des de llavors, s’han originat nombrosos conflictes bèl·lics, sobretot en països desenvolupats, hi ha hagut més de 40 milions de morts.

L’Era Nuclear en la qual vivim, té la característica que l’home ha adquirit la tecnologia necessària per a posar fi a tota la raça humana. Els EUA i la URSS foren els capdavanters. Amb la fi de la guerra freda en 1991, el perill imminent d’una conflagració mundial va disminuir considerablement. Ara l’home s’ha de plantejar el reduir a poc a poc els arsenals nuclears, però, ho té una mica cru perquè no s’acaba de fiar.

Per aconseguir-ho hem de desenrotllar en nosaltres el sentiment de pertànyer a la humanitat, el que porta aparellat la lleialtat a l’espècie humana. La manera d’arribar-hi, será si en aquest procés, aprenem que l’amor és millor que el temor, la bondat millor que la violència, triarem el que és formós i bonic abans del què és pràctic. Amb aquesta actitud anirem creant els incentius necessaris per aplegar a eixe desideràtum. Així que siga.

                               REFLEXIONS

                                   Si no fora per l’orgull,

                                   la supèrbia i vanitat,

                                   l’afecte i l’amistat

                                   estarien a caramull.

                                   Aquests creen la hipocresia,

                                   l’odi i la falsedat,

                                   quasi tot és simulat

                                   i com falta bonhomia

                                   sol perdres l’honestedat.

                                   El món seria altra cosa,

                                   si tots ens volguérem més

                                   hi hauria més alegria

                                   i tot tindria més pes.

                                   S’acabaria la guerra

                                   on moren tants innocents

                                   pel mal ús dels armaments

                                   i no tenir els peus a terra.

                                   Important és la cobdícia

                                   i voler atresorar

                                   perquè amb tanta avarícia

                                   només hi ha que malestar.

                                   S’oblidàvem de l’enveja,

                                   una collita abundant,

                                   però és tan aberrant

                                   que hi haurà que fer neteja.

                                   Les virtuts són el millor:

                                   humilitat i paciència

                                   temprança i caritat,

                                   que amb la generositat

                                   són cinc barretes d’or

José Antonio Tomás Andrés