ARTICLE D’OPINIÓ

Hi ha alguna possibilitat que hàgem sentit parlar que a Alcoi s’ha desenvolupat un procés participatiu. Depenent d’on ens vinga la informació, fins i tot podem tenir una percepció positiva d’això. Però des de fa ja molt de temps, la política municipal ha sigut impregnada d’una «intenció participativa», que és més aviat formal i s’ha d’entendre en el marc de les iniciatives electoralistes. Emparant-se en les dificultats d’aquests processos i en l’ús poc rigorós d’eines, hi ha també una posició reaccionària, conservadora, que denuncia una sobredosi d’espais participatius, i això són postures que van calant entre la ciutadania per a generalitzar el desprestigi o la renúncia. A més, les habituals aproximacions superficials, els «simulacres» (Alcoi és un d’ells), abunden en el descrèdit de la participació. L’acceptable seria aquella en la qual els veïns prenen de debò les regnes, superant el «participacionisme» institucionalitzat, que és una experiència recurrent en aquest moment d’assentament formal de la participació. Molts dels processos actuals només serien aquest «simulacre» del qual parlàvem. Com afirma el col·lectiu Lacol, el «participacionisme» fa referència a «un optimisme cap a la participació que posa el focus en l’eina més que en el seu objectiu. (…) El participacionisme dóna una resposta tecnològica a una pregunta política. Respon a un qui amb un com. Però (…) la clau dels sistemes polítics se centra en qui decideix, no en com s’organitza tècnicament la decisió».

Això, en la pràctica, significa que és molt habitual que els ajuntaments posen en funcionament diferents eines o tècniques de participació, fins i tot muntant equips ad hoc, però no hi ha un treball des de la base per incorporar el màxim de població possible al procés i per eixamplar el caràcter vinculant de les decisions que es prenguen en el procés participatiu. El que se sol fer són processos consultius, no participatius. Després, s’acaba publicitant aquestes iniciatives, el fet que s’haja donat opció a la participació, independentment del resultat, que en molts casos és pírric, perquè la proporció de la política local que acaba vehiculant-se a través de la participació sol ser molt petita. A més, moltes vegades s’acaba participant no en allò en què la gent vol, sinó en allò que li deixen. La participació ha de ser un procés a llarg termini, que, entre altres coses, incloga la formació, que implique la creació de comunitat, que la població veja que realment està decidint, que es dote als veïns de sentit crític sense por al resultat i sense pressions d’agents privats. Això és precisament el que proposa Guanyar Alcoi per al govern de la ciutat.

Com a ciutadanes i ciutadans, no volem passar una altra vegada la vergonya dels processos participatius escanyolits d’aquests darrers quatre anys, amb una limitada incorporació ciutadana, nul treball de base i una penosa sensació de fracàs. Això s’ha traslladat fins i tot a l’avaluació, i és un exemple ben clar de com ha funcionat la cosa i que puc contar en primera persona. Resulta que als professors del recentment creat Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant se’ns convida a principis de l’any a formar part d’aquesta avaluació. No se’ns pregunta si hem participat, si tenim nocions del procés o si sabem alguna cosa de participació; tampoc se’ns dóna cap informació prèvia. Els que decidim formar part d’aquest procés, quedàvem emplaçats a una entrevista. Jo vaig decidir col·laborar perquè tenia molta curiositat per saber com anaven a incorporar-me a l’avaluació sense saber res del que estic avaluant (?) (vaig participar fa cinc anys, però en aquestes darreres, donat el pobre plantejament, he quedat conscientment al marge). El xic amb el qual vaig quedar, un treballador específic del procés participatiu, ho va fer tot molt professionalment i defensant el projecte per damunt de les seues limitacions (les del projecte, no les del treballador). Però ell anava preguntant-me sobre les diferents accions participatives… de les quals jo no en sabia res. Tot un despropòsit que tenia només l’objectiu de dir que el procés participatiu ha estat avaluat per professors de la Universitat. Estàvem només per legitimar una seqüència d’accions que amb prou feines tenen un passe.

Des de Guanyar Alcoi anem a considerar molt seriosament què implica un procés participatiu, marcarem la ruta a llarg termini, formarem a la gent, realitzarem un treball de base sensibilitzant sobre la necessitat d’involucrar-nos en les decisions públiques, i ampliarem al màxim les qüestions que seran decidides directament pels participants. Ja està bé de simulacres, passem a fer les coses de veritat i confiant en la ciutadania.

Lluís Català Oltra

Membre de la candidatura de Guanyar Alcoi