A NOSALTRES NO ENS VA TOCAR LA LOTERIA PERÒ VÀREM GUANYAR EN DIGNITAT 

Article d’opinió de Hipòlit Agulló

El passat divendres 22, dia del sorteig de Nadal. El nostre fill Pau Agulló, diagnosticat com a paralític cerebral, l’any 2012 perdia part dels drets que li atorgava la Llei de Promoció i Autonomia Personal més coneguda com a llei de Dependència. Aquest, que és un jove feliç malgrat que necessita l’ajuda d’una persona les 24 hores del dia, viu ancorat a una cadira de rodes perquè no pot caminar, ni tampoc comunicar-se, ni abraçar a les persones que estima, ni menjar sol, ni realitzar cap de les activitats bàsiques de la seua vida. El paper de la seua cuidadora és fonamental per poder sobreviure dins d’una societat plena de barreres tant físiques com socials. El govern del Partit Popular, carent de tota sensibilitat, pensava en els dependents com una possible font d’ingressos per a l’estat, per això retallava les ajudes a la Dependència i amb això, mentre rescatava bancs, deixava sense part dels recursos als més vulnerables de la nostra societat, eixos que no tenen veu i molts d’ells tampoc tenen vot. Els furtava, sense mirament, una part de l’ajuda econòmica corresponent al cuidador/a no professional dins de l’entorn familiar així com la seua cotització a la seguretat social. El govern valencià, encapçalat aleshores per Alberto Fabra, no va tardar gens a sumar-se a aquesta retallada salvatge que deixava a milers de cuidadores i cuidadors de la nostra Comunitat sense les ajudes que per llei corresponien. I mentrestant seguien sense abonar al dia les quotes mensuals als dependents. Davant d’aquesta situació decidírem posar en mans de la justícia un recurs contra la Conselleria de Benestar Social de la Comunitat Valenciana dirigida per l’antic govern del Partit Popular. Després de dos anys i cinc mesos, el passat divendres la nostra advocada Sandra Casas ens telefonava dient-nos que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana havia dictat sentència favorable demostrant que les retallades que ens havien practicat en l’ajuda de cuidador no professional des de l’any 2012 varen ser indignes i il·legals. Ara hauran de reparar el dany econòmic però, qui repara el dany personal i emocional causat? Amb aquesta sentència ja són dues les injustícies que des de la Conselleria li han fet al nostre fill, hem portat als tribunals i hem guanyat, evidenciant la ineficàcia per aplicar una llei estatal que suposava el quart pilar del benestar i la poca sensibilitat del govern del Partit Popular cap a les persones dependents. Un govern que no té prou en incomplir una llei estatal que a més gosa a retallar el poc que els correspon. Aquesta lluita esgotadora contra els governs que hem hagut de practicar de manera sistemàtica les famílies ens ha restat molt de temps per a atendre com cal al nostre fill produint-nos un desgast físic i emocional considerable, difícil d’entendre per a qualsevol persona que no visca aquesta situació en primera persona. Per això, per a nosaltres, aquesta sentència és doblement satisfactòria perquè, a més de donar per conclosa una etapa de reivindicacions a la porta dels tribunals, ens retorna la tranquil·litat en pensar que malgrat que qui governe, el nostre fill tindrà els drets que li corresponen perquè la justícia encara està al servei de la veritat.

Agrair a totes les persones que des d’un principi ens han ajudat a ser ferms en la nostra lluita, a la nostra meravellosa família que són el suport incondicional que necessitem per afrontar amb energia el dia a dia i a la nostra advocada per la seua tenacitat i valentia. Sense ella, res de tot açò hauria sigut possible. Amb aquesta sentència s’obri un camí perquè moltes altres persones dependents recuperen també els drets furtats. I ja que l’atzar ens ha permés en aquestes dates tan assenyalades gaudir d’aquest immens regal només ens queda somniar en un món més solidari i més humà on les persones estiguen per damunt d’ideologies i interessos econòmics. Un món on tots i totes siguem iguals, que gaudim de les mateixes llibertats i de les mateixes oportunitats, una societat solidària que s’ocupe de les persones que més ho necessiten i que no hàgem d’acudir als tribunals per reivindicar drets bàsics i necessaris per a ser feliços. Aquest any, al sorteig de Nadal, a la nostra família ens ha tocat un poc més de dignitat.

Hipòlit Agulló i Carme Insa – pares de Pau-