CARLES I, REI D’ESPANYA

Article dópinió de José Antonio Tomás Andrés

Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va nàixer a Gant un 24 de febrer de l’any 1500. Era nét per la rama paterna de Maximilià I d’Àustria i Maria de Borgonya. Per la part materna era nét dels Reis Catòlics. Els seus pares foren, Felip el Bell i Joana la Boja. Havia passat la seua infància als Països Baixos. Fou un jove laboriós que va mostrar una gran afecció per les llengües, la geografia, les matemàtiques i, de manera especial, per la història.
Per una combinació de matrimonis dinàstics i morts prematures, Carles I heretaria una colecció d’amples territoris que el van fer el monarca més important del segle XVI. Així que li deien Carles I d’Espanya i V d’Alemanya o l’Emperador Carles. Emperador era el títol que s’atorgava al monarca electe del Sacre Imperi Romà Germànic. Aquest títol ve de Carlomagno que va ser coronat pel Papa León III el 25 de desembre de l’any 800 per un desig de convertir-se en defensor de l’Església, ser el seu reprtesentant militar i intentar resucitar l’Imperi Occidental Romà, desaparegut l’any 476 que encara continuava sent una referència en l’Europa altmedieval.
L’immens poder d’aquest sobirà s’origina en la vasta herència que va rebre dels seus avantpassats. De son pare havia heretat els Països Baixos i el Franc Comtat. De sa mare el tron de Castella i les possesions d’Amèrica. Del seu avi la corona d’Aragó-Catalunya, que incloïa Sicília, Sardenya i Nàpols i algunes places al nord d’Àfrica. Com a nét de Maximilià va ser hereu dels dominis d’Habsburg en Àustria, el Tirol i el sud d’Alemanya.
Els seus mestres van tenir molt en compte que un home cridat a exercirtan alts designis necessitava tenir un cos atlètic, per aquesta raó van estimular els exercicis físics del jove Carles, que era sobesalient en l’equitació i manejant la ballesta, entre altres. Posseïa fermesa de caràcter, un tret que l’acompanyàsempre i que al llarg de la seua vida va donar sobrades mostres, sempre que  les circumstàncies ho requerien.
El passat 21 de setembre, fa només uns dies, va ser el 465 aniversari de la seua mort. Per aquesta raó, tenin en compte que va ser un rei dels bons que hi ha hagut en Espanya és un bon motiu per a dedicar-li aquest escrit. Va impulsar l’unificació d’Europa, entre altres coses, prenent la religió católica com l’instrument unificador. Per aquestes i altres virtuts encomiables que adornaren la seua vida, li he fet aquest sonet.

CARLES I

Carles d’Àustria li diuen, naix a Gant
de Joana la Boja i Felip el Bell.
Castella i Aragó uneix, sent novell,
també Navarra ajuntarà lluitant.

L’herència en títols és molt abundant,
dominis veurà des del seu castell,
i sempre lluitarà amb el seu segell
per ser honrós i sobri governant.

Illes Canàries, Nàpols i Sicília
augmenten el patrimoni i llegat.
Seré, tots els conflictes reconcília.

Home valent, laboriós i abnegat;
estima la història i vol la família.
Mor a Yuste i s’acaba el seu regnat,

José Antonio Tomás Andrés