COM A MOSTRA UN BOTÓ

  Article d’opinió de Rosana Espinós 

 L’Ajuntament d’Alcoi, assegura la celebració de la Mostra de Teatre d’enguany malgrat la retallada de pressupost per part de la Generalitat.

Com a actriu i espectadora no puc fer més que aplaudir aquesta decisió, encara que això supose la reducció de dies d’exhibició i d’espectacles. El sector de les arts escèniques està ja tan castigat al País Valencià que acabem conformant-nos amb el poc que ens ofereixen.

Alguns pensaran que no és per a tant, que total tres companyies menys no passa res, ja les programaran més endavant -si hi ha pressupost, clar-, però la Mostra no és només una setmana en la qual es fa teatre en Alcoi, és una Fira de les Arts Escèniques per a professionals, l’objectiu de la qual és mostrar les creacions de les companyies valencianes i obrir les possibilitats d’exhibició de les nostres produccions més enllà del nostre territori.

(Potser no és equiparable, però posem per cas que es retallara el pressupost per a la Fira del Tèxtil i quedaren excloses les empreses d’Alcoi. Què passaria aleshores?)

Pot ser per a alguns la Mostra de Teatre d’Alcoi no signifique res, de fet hi ha gent a qui li passa totalment desapercebuda o s’assabenta de la seua existència quan ja ha passat. Però més de 4.000 espectadors en l’edició del 2025 avalen la seua rellevància.

Després de 35 anys la Mostra forma part de la nostra essència com a poble i ens situa com a referent cultural en els mapes més enllà de la nostra història, les festes o l’orografia.

Fa anys que no participe en la Mostra de Teatre d’Alcoi com a actriu. Els muntatges als quals he treballat els últims anys no han tingut cabuda en la programació, per diferents circumstàncies que ara no venen al cas, i com a espectadora, feia una temporada en què em coincidien bolos o rodatge amb les dates del Festival.

L’any passat, però, vaig tindre la diguem-ne «sort», essent positiva, de no tindre feina eixos dies i vaig poder gaudir de veure als teatres d’Alcoi els treballs que presentaren moltes companyies valencianes i també de la resta de l’Estat.

No sé si el fet que l’any passat estigués a punt de suspendre’s per la falta de pressupost em va fer veure la Mostra des d’una perspectiva diferent. Tenia la sensació que tant el públic que omplia les sales com les companyies i els gestors estàvem demostrant amb la força de la nostra presència i la creativitat i innovació dels diferents muntatges exhibits la necessitat de mantindre i cuidar aquest certamen que tant ens aporta com a persones, com a poble i com a país.

Vist el pressupost d’aquest any per a la Mostra, aquella retallada del 2025 -de 150.000 a 60.000 €- que va ser finalment rectificada gràcies a la reacció de l’Ajuntament i diferents àmbits del sector de les arts escèniques (gestors, productors, companyies) era un avís sense anestèsia del que anava a passar en el futur. I com a mostra un botó. Enguany l’Institut Valencià de Cultura retalla en 50.000 euros el pressupost i no garanteix la resta si no s’aproven els pressupostos autonòmics. Un regal per a una Mostra de Teatre que enguany compleix 35 anys, que és de les poques que es fan al País Valencià i que engloba totes les manifestacions artístiques, des de Circ, Dansa, Teatre infantil, Teatre de Titelles, Teatre de Carrer i Teatre de Sala, produït al nostre territori.

Què es pretén des de la Generalitat retallant el pressupost?

La resposta és evident acabar amb la Mostra de Teatre d’Alcoi.

Les prioritats polítiques i socials de la Generalitat governada pel PP i VOX no es fonamenten en entendre la cultura com una inversió que retorna en forma de benestar, identitat i desenvolupament econòmic. I el teatre com a forma d’expressió artística, que a part d’entretindre convida a la reflexió i desperta el pensament crític del públic, mai ha estat plat del seu gust.

Així ho demostra el progressiu desmantellament de totes les polítiques que fins ara sostenien el funcionament bàsic de les arts escèniques al País Valencià:

• Retallada pressupostària d’un 11% respecte a l’any 2024,
• Tres canvis de conseller de Cultura,
• Imposició de canvis al Circuit Cultural Valencià,
• Retards en la convocatòria de subvencions per a la producció,
• Disminució de la programació en els centres públics d’exhibició,
• Menys producció valenciana i en valencià
• Reducció de la programació de circ, dansa i arts de carrer
• Reducció en un 30% de la partida de personal de l’IVC a la volta que es paguen 200.000 euros a Tragsa per evitar el col·lapse en la gestió del Circuit i el programa de subvencions.
• Abandó de les ensenyances superiors d’Art Dramàtic i Dansa
• Reducció en un 40% del pressupost del Centre de Documentació Escènica.
• Eliminació dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes en 2025.

Davant de totes aquestes evidències la pregunta és si volem que aquells que administren els nostres diners continuen retallant les inversions en tot el que té a veure amb la Cultura, un bé comú, un dret i una necessitat bàsica per al desenvolupament de l’ésser humà i de la societat, que, encara que molts no ho creguen, contribueix significativament al PIB i a la innovació i dinamització de l’economia local i nacional.

Rosana Espinós, membre de Guanyar