COP 26. Tots sumem, tots fem falta

Article d’opinió de Daniel Mendez

Des del 31 d’octubre i fins al 12 de novembre s’està celebrant a Glasgow la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) amb el lema «Unint al món per a fer front al canvi climàtic». Si no sabeu que és la COP i en què consisteix aquest esdeveniment, a través d’informació extreta de diversos articles d’actualitat, vos deixe algunes claus importants per a entendre-ho.

QUÈ ÉS LA COP: Es refereix a l’òrgan de decisió de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Prenen part uns 200 estats i en els cims, els delegats, entre els quals es troben caps d’Estat, experts en clima i negociadors, prenen decisions per a mitigar el canvi climàtic.

QUIN ÉS EL SEU ORIGEN: L’antecedent es troba en la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro en 1992, on es va prendre consciència de l’existència del canvi climàtic. A Rio de Janeiro, 195 països van signar la Convenció Marc que va entrar en vigor en 1994. A l’any següent, en 1995, es va celebrar a Berlín la primera COP amb l’objectiu de reduir els gasos d’efecte d’hivernacle (GEI).

PER QUÈ PORTA EL NÚMERO 26: La xifra que acompanya a les sigles designa el número de reunió. La primera va tindre lloc a Berlín, en 1995. Des de llavors s’han celebrat vint-i-cinc en diferents ciutats d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.

QUI PARTICIPA EN LES COP: A més de les delegacions dels països, encapçalades pels caps de Govern o els seus representants, en les COP també participen personal de Nacions Unides, científics, ONGs, empreses i membres de la societat civil.

PER A QUÈ SERVEIX LA COP: Entre altres coses es negocia la reducció d’emissions que correspon a cadascun, i es pretén afermar el compromís de zero emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en 2050 per a limitar l’augment de la temperatura del planeta per davall dels 2 °C, intentant limitar-lo a 1,5 °C i frenar l’emergència climàtica.

Molts de vosaltres vos preguntareu si realment existeix el canvi climàtic, veritat? Des de fa diverses dècades s’està alterant a una velocitat sense precedents i amb conseqüències evidents. Vivim una autèntica crisi climàtica a causa de la concentració de CO2, augment de la temperatura global, pujada de nivell de la mar, acidificació dels oceans, desglaç dels pols, tempestes…

Encara que són molts els indecisos i descreguts, l’ésser humà és el responsable d’aquesta acceleració, segons les evidències científiques. La nostra acció genera gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) que s’acumulen en l’atmosfera i retenen calor, la qual cosa contribueix a l’augment de les temperatures del planeta. Encara que hi ha GEI d’origen natural, la industrialització ha provocat una concentració exponencial d’aquests gasos des de començaments del segle passat. El CO₂ és un d’aquests GEI produïts principalment per l’activitat humana i és responsable del 63% del calfament global causat per l’home. El model energètic actual basat en l’ús de combustibles fòssils (carbó, gas i petroli), la combustió del qual genera grans quantitats de GEI, ha sigut una de les causes principals del canvi climàtic.

Dos terços de les emissions globals de GEI es deuen a la producció d’energia per al consum elèctric, el transport, la calefacció i la indústria.

Sona estrany, però cada grau de calfament importa. Un increment en la temperatura d’1 °C és un canvi significatiu perquè és la mitjana del que pugen les temperatures en tot el planeta. Aquesta diferència és de vital importància.

El canvi climàtic ens afecta a tots. Les prediccions científiques inclouen des d’escenaris de falta d’aigua potable fins a grans canvis en les condicions de producció d’aliments i un augment dels índexs de mortalitat a causa d’inundacions, tempestes, sequeres i onades de calor. També es preveu l’extinció d’animals i plantes, ja que els hàbitats canviaran tan ràpidament que moltes espècies seran incapaces d’adaptar-se a temps.

A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que la salut de milions de persones podria veure’s amenaçada per l’augment de la malària, la desnutrició i les malalties transmeses per l’aigua. En definitiva, estem davant un fenomen ambiental de greus conseqüències econòmiques i socials. I si no actuem i no prenem mesures ja, la situació serà irreversible: no hi haurà qui faça marxa enrere en l’acumulació de GEI en l’atmosfera.

¿Puc fer jo alguna cosa sobre aquest tema? La pregunta del milió. Tots sumem i tots fem falta, governs, el sector privat, sectors energètics i econòmics, i els ciutadans hem d’adoptar gestos, accions i decisions per a lluitar contra el canvi climàtic i protegir el medi ambient en el dia a dia. Vos deixe unes premisses:

– Planta un arbre. Vivim en una zona muntanyenca privilegiada, prepara una activitat amb els teus fills o amics i aneu a la muntanya.

– Consumeix productes locals i de temporada. Comprova la procedència dels aliments. Imagina tota l’energia que es pot estalviar consumint aliments produïts a cinquanta quilòmetres de la teua casa en lloc de produïts a deu mil. Menjaràs més sa també.

– Redueix el consum d’aliments d’origen animal. La producció de carn i lactis representen un % molt important dels gasos d’efecte d’hivernacle.

– No malgastes el menjar. Al voltant d’un terç d’aliments destinats a consum humà es malgasta.

– Genera menys residus. El millor residu és el que no es genera. Evita plàstics.

– No malgastes energia. No calfes ni refredes la teua casa més del necessari, apaga llums innecessàries, utilitza bombetes led, estén la roba al sol i no uses l’assecadora…

– Mou-te sosteniblement. Camina, pedala, utilitza transport públic, vehicles de mobilitat compartida, utilitza el cotxe amb intel·ligència i no per rutina.

– Reclama. No calles, els canvis vénen de baix a dalt encara que pensem el contrari, Suggereix.

Daniel Méndez, membre de la Plataforma Ciutadana Guanyar Alcoi