DIA MUNDIAL DEL GOS

Artículo de Jose Antonio Tomás Andrés

El gos és un ésser que tots els dies demostra el seu amor incondicional cap a nosaltres, sense límits. En correspondència, l’hem de cuidar de manera constant per a que puguem passar molts anys junts. Els llaços recíprocs d’amistat que es creen entre hom i aquest animal pelut són moltes vegades profunds, i ha sigut així des de sempre.
Un dels moments més durs per als que tenim o hem tingut un gos o altre tipus de mascota, és, quan es mor. Per a algunes persones és molt trist i desolador, de manera que s’ha de passar un dol. Per totes aquestes circumstàncies en moltes ciutats i pobles grans hi ha cementeris de mascotes. Criden l‘atenció els epitafis tan emotius que els hi dediquen.
Com a conseqüència del que s’ha dit, ja fa molts anys que el dia 21 de juliol se celebra el Dia Mundial del Gos. S’hi pot veure, i cal destacar, que quan ve l’estiu, i amb ell, les vacances, una immensitat d’animals són abandonats pels amos quan se’n van de viatge.
Per això l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer una crida, el mateix dia 21 de juliol de l’any 2004, alertant que el 70% dels gossos que hi ha al món no tenen una llar. El motiu era conscienciar i sensibilitzar a la població en general sobre el maltracte, l’abandonament i l’abús que viuen aquests animals tots els dies, alhora que els animava, a uns, per a que no els abandonaren, i als altres, per a que feren una adopció.
En molts territoris la població canina supera a la humana. En Espanya es calcula que n’hi ha cap a nou milions, segons les dades del INE. Seguint aquesta proporció es pot deduir que a Alcoi podrien haver uns 11.000 gossos, encara que les dades que dóna l’ajuntament són de uns 6.000, no sabem si els que hi ha en la ciutat, masies, casetes, etcétera, estaran tots en el cens municipal d’Alcoi.
Aquests animals proporcionen companyia i poden aliviar a les persones que viuen en soledat. Són un suport emocional per a molta gent, ja que els garantitza un benestar tan físic com psicològic. Aquest ser tan admirable, el gos, auxília a hom en molts i variats menesters. A part dels indicats anteriormente, podem citar: vigilant les cases, pot ajudar en medicina a diferents clases de malalts, com per exemple a xiquets que tenen càncer, i és molt útil per a la policia en la cerca de persones, detectant drogues, etcètera. Jo, com sempre, he volgut aportar el meu granet de sorra i li he fet un sonet que va a continuació.

EL GOS

És el gos de l’home, el millor amic,
un ser amable i molt intel·ligent;
és el que més prop está de la gent
i amb ell, no el farà por cap d’enemic.
La seua defensa el posa al abric
d’invasors amb el seu ànim valent,
i si és necessari els clava la dent,
rebent un dur i merescut càstig.
Un guardià feroç desinteressat
que per defensar-te es posa furiós;
el millor aliad per sa lleialtat.
A l’ésser humà que está en soledat
l’acompanyarà sent molt amistós;
així d’atent i fidel, és el gos.

Jose Antonio Tomás Andrés