El 8 de Març: Un dia per a la lluita i la reflexió davant el discurs de l’extrema dreta

Article d’Opinió de Mari Carmen Paredes

El 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, una jornada que ens recorda la necessitat de continuar lluitant per la igualtat de gènere, els drets de les dones i l’erradicació de la violència masclista. Aquesta lluita ha estat dura i persistent, amb avanços aconseguits gràcies a generacions de dones i moviments socials. No obstant això, en l’actualitat, els discursos de l’extrema dreta representen una amenaça als drets conquerits, redefinint la violència masclista com una qüestió privada i diluint la seua gravetat quan la qualifiquen de violència «intrafamiliar».

Avançar en drets ha estat un camí llarg i ple de dificultats, però no podem permetre que la història es repetisca. El retrocés de les llibertats afectaria no només les dones, sinó a tota la societat. Hem de continuar lluitant per consolidar els drets guanyats i garantir que ningú perda el que ja hem aconseguit, especialment les dones, que han lluitat incessantment per la seua llibertat i igualtat. Cal subratllar el treball que històricament s’ha dut a terme per les dones, la cura, una tasca essencial per al benestar de la societat. Tasca que ha de ser compartida de manera equitativa entre tots els membres de la comunitat, independentment del gènere. La societat en conjunt ha de treballar per alliberar a les dones d’aquesta càrrega, promovent un canvi en les estructures laborals, educatives i socials que faciliten una distribució més justa de la cura. És fonamental que es reconega com un treball essencial que necessita el suport i la implicació de tots. Per tant, la societat ha de ser més conscient d’aquest desequilibri i treballar per crear condicions en què la cura no siga vista com una responsabilitat exclusivament femenina, sinó com una tasca col·lectiva i compartida.

S’ha de reivindicar també, tots els espais que no han estat ocupats històricament per les dones. Si parlem de ciència i medicina, no només ens referim a la seua absència en els càrrecs de responsabilitat o en les àrees de decisió, sinó també a com la investigació i els avanços en aquests camps han estat pensats principalment des de la perspectiva masculina. Aquesta visió es reflectix en diversos aspectes, com la falta d’estudis específics sobre les malalties que afecten les dones de manera diferent o que es manifesten de manera diversa en elles que en els homes. Aquesta absència de perspectiva de gènere en la investigació mèdica ha portat a una medicina i unes tecnologies que no tenen en compte les necessitats específiques de les dones. Per exemple, moltes condicions de salut han estat estudiades i tractades sobretot a partir de models masculins, i això ha repercutit en una atenció sanitària menys adequada per a les dones. També ha passat amb els medicaments, on els efectes i les dosificacions en les dones no s’han analitzat de manera suficient, fet que ha afectat la seua salut negativament. És necessari que la ciència i la medicina evolucionen per reconéixer i atendre les especificitats de les dones de manera justa i equitativa. Això només serà possible amb una inclusió real de la perspectiva de gènere en tots els processos d’investigació, desenvolupament i aplicació.

La lluita pels drets de totes i tots ha estat, i continua sent, una batalla llarga i molt dura. Però també és una batalla que val la pena, perquè cada pas endavant ens apropa a una societat més justa, igualitària i solidària. És crucial entendre que la societat no pot retrocedir. Ens trobem en un moment en què alguns sectors, principalment d’extrema dreta, intenten reviure discursos que remeten a temps foscos, on les dones eren considerades éssers subordinats i la majoria de la societat vivia sota l’opressió de sistemes que no permetien l’exercici lliure dels drets més fonamentals. Aquests discursos de retorn a «un ordre anterior» no només amenacen els drets aconseguits, sinó que també ignoren els sacrificis i les lluites que tantes persones han viscut per aconseguir una societat més justa. Aquesta mirada cap enrere posa en perill els avanços aconseguits, especialment en la igualtat de gènere. El retrocés de les llibertats no només afecta les dones, sinó que té un impacte directe en tota la societat, perquè una societat més lliure i justa beneficia a tots els seus membres. No podem permetre que una petita minoria torne a imposar una visió antiquada i opressiva per a la majoria.

Estan a la nostra societat, els feixistes i les feixistes, gaudint dels avanços aconseguits, però baix d’eixa aparença democràtica, amaguen una necessitat perversa de retornar a moments de la història que no volem de cap manera; els i les jóvens han d’obrir els ulls a esta realitat, i no perdre ni un dret, per deixar-se portar per promeses enverinades. Avançar en drets no ha estat mai fàcil i sempre hi ha hagut forces que han intentat aturar els progressos. No podem permetre la repressió ni la marginació. Hem de seguir treballant per consolidar els drets i garantir-los.

No és temps de retrocedir, sinó d’avançar. Les dones i la societat en general han lluitat molt per aconseguir la llibertat, i no permetrem que aquells que volen una societat de silenci i submissió ens facen retrocedir a temps foscos. És el moment de defensar i expandir la llibertat, per garantir que ningú, mai més, perda el que ja hem aconseguit.

El 8 de Març, i cada dia de l’any, cal cridar ben alt: No a la violència masclista, sí a la igualtat, a la justícia i la pau per a totes i tots.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi