El Deportivo

Artículo de opinión de Jordi Reig

De quin equip eres? Tal volta del Madrid, del Barça, Atlètic, Valencià, Bilbao? Del que més t’agrade però per a mi el Deportivo és diferent, el motiu és simple, per a mi més que un equip és un sentiment. És meu, i dic meu perquè el sent com a part de mi, és del meu poble. Des de xicotet en casa m’han ensenyat a estimar- lo, a respectar-lo, a emocionar-me amb les seues victòries a posar-me trist en les derrotes o cabrejar-me com quan ara no m’agrada tot el que veig que esta passant.
El Deportivo és tornar-se boig amb el gol de Juanan en l’eliminatòria contra el Madrid en Copa, és celebrar en la plaça els ascensos, és anar a San Javier, Lugo, Santa Coloma, Tarragona, Valencià, Alacant. És plorar després del partit contra el Cartagena. Es gracies a participacions en Copa del Rei veure en el Collao, a Torres, Ibagaza, Albelda, Muniain, Kaka, Xavi… El Deportivo és anar per mon pare i anar al nostre seient en el lateral, és abraçar-lo en cada gol, és dir-li com ha quedat quan no va al camp, és compartir animació en molts dels meus amics, és que un grup d’aficionats decidirem crear una penya. És que quan en el Collao no hi havia ni llum i jugava a les 15:30 h, en casa dels pares es dinara els diumenges més prompte per poder anar a vore’l, és seguir-lo jugue contra el Paterna o contra el Barça, és fer-se soci tots els anys per molt que reclame del preu del abono, és fer-se una menteta en el camp, és presumir de la teua camiseta quan vas de viatge, el Deportivo és part de la meua vida.
És derby contra l’Hercules, l’Ontinyent. El Deportivo és de menut tindre admiració per Gomez Mulas, per Mundo, per gent de la pedrera com Castillo, Jorge, Edu o Gandia, és que recordes a jugadors com Miguel, Barselleta, Rifaterra, és recordar a Parrado, Garrido,Baixauli, al·lucinar en Felix Prieto, Wellington Silva o Javi Lara, és Cesar Remon, Carrion, Diego, són molts jugadors que en venen a la memòria que m’han fet disfrutar en el Collao o en els molts camps que he acompanyat a l’equip, i també tècnics, Jim, Bordalas, Paco Lopez, Garitano que els hem vist entrenar en l’elit, però per damunt de tots el de l’ascens a segona, que era de la casa, el gran David Porras. Però els darrers anys esta relació ha anat deteriorant-se, no travessa un bon moment, a poc a poc hem vist com el Club anava paset a paset cap arrere, mala planificació econòmica, falta de comunicació i
transparència, cada volta menys informació als aficionats, menys gent de la casa, quasi impossible aconseguir alguna cosa de merchandising, pedreta a pedreta, a poc a poc hem vist com la situació de l’entitat anava agafant un camí que com a molts aficionats no ens agradava gens.
Una crisi en l’àmbit institucional que pareixia resoldre’s amb l’arribada d’un nou accionista, en aquell moment en el meu cap em rondava una vegada i una altra un pensament, i era que han de vindre de fora per salvar a l’equip del meu poble? No poden o no volen els empresaris alcoians invertir en una de les marques més representatives de la ciutat? Altre pensament que fa temps que tinc al cap es que tal volta el Deportivo siga un fidel reflex de la situació de la ciutat, es Alcoi atractiu per inversions? Té capacitat econòmica la ciutat per mantindre un equip en esta categoria? Una ciutat com Alcoi no pot tindre un camp en millors condicions? Una entitat com el Deportivo no pot tindre en propietat una instal·lació pròpia per fer els entrenaments?
Semblava que el malalt sortia de la unitat de cures intensives i passava a planta, però de sobte altra vegada males notícies, que ha passat? Poc per desgràcia sabem, el Club parla poc, les institucions tampoc donen moltes explicacions, promeses incomplides? S’ha cansat de veure com la situació no millora? Altres Clubs o ciutats oferixen millors condicions? És una entitat privada que ja rep prou ajudes i més no es pot fer? Els empresaris alcoians no poden cuidar del nostre equip? No som atractius perquè vinga d’on vinga algú aposte per solucionar esta situació? És cert que l’equip marxara a un altre lloc?
Faig una crida al Club, ajuntament, empresaris, resta d’accionaris, mitjans de comunicació i aficionats al nostre Club Deportivo Alcoyano perquè busquen una solució, que no deixen de negociar fins a encontrar com salvar esta situació. Sense el Deportivo se’n va una part de mi, siga on siga, però vull al meu equip viu.

Jordi Reig
Concejal del grupo Popular en el Ayuntamiento de Alcoy