El llop disfressat d’ovella: Un perill amagat en les nostres vides quotidianes

Article d’opinió de Mari Carmen Paredes

Tots sabem què passa quan el llop es disfressa d’ovella. Al principi, el ramat es deixa enganyar, confiat per una falsa aparença de tranquil·litat i innocència. Però, la realitat és implacable, i no tardem molt a vore com aquell que es presentava com a part de la comunitat en realitat busca apropiar-se de tot el que els altres han construït amb esforç i sacrifici. El que vivim hui és una versió moderna d’este conte que, malgrat ser sabut i conegut, sembla que no ens ha servit per a aprendre la lliçó. Som moltes i molts els qui advertim del perill, i la possible arribada del llop.

En aquets anys de lluita i de treball constant per garantir drets fonamentals com l’educació, la sanitat, les pensions i els serveis socials de qualitat, ara es veuen amenaçats. La dreta, i sobretot la ultradreta, no només miren cap a les urnes amb ambició, sinó que volen endinsar-se en el sistema que hem construït. Amb un discurs populista i ple de mentides, que manipulen i divideixen la societat, es presenten com la solució, quan en realitat són el problema. Volen el poder per controlar-ho tot, desmantellant els drets socials i enfortint les seues arques personals i corporatives, llevant drets adquirits gràcies a l’esforç d’una societat que volia avançar i no retrocedir. Ells anhelen èpoques dolentes.

La ultradreta, a Espanya VOX, no es limita a desmantellar el que és comú, sinó que aplica polítiques xenòfobes i feixistes que ataquen els drets socials, i també la dignitat humana. Esta agenda excloent que busca marginar a les persones migrants, racialitzades, LGTBIQA+, o de qualsevol altre col·lectiu que no encaixe en la seua visió reduïda de la societat és un gran perill. L’odi i la intolerància es converteixen en ferramentes de manipulació política i, el discurs de la «por» i el «perill exterior» es converteix en la bandera d’estes formacions.

Les xarxes socials han amplificat este discurs, convertint-les en una de les seues principals armes de difusió. En un món on la informació circula de manera immediata i sense filtres, les mentides, els bulos i els discursos d’odi arriben a milers de persones en qüestió de segons. Per a molts joves, les xarxes són l’espai on es formen, es connecten i aprenen, i aquí és on el llop disfressat d’ovella s’ofereix com la solució fàcil: un missatge directe, moltes voltes personalitzat, que promet acabar amb els problemes socials esgrimint «seguretat» en una societat homogènia, sense estrangers ni «elements perillosos». El perill radica en com estes ideologies arriben a joves que busquen respostes en un món tan confús i polaritzat com l’actual. La falta de filtre, la rapidesa i l’anonimat que ofereixen les xarxes socials alimenten l’extremisme, fent que moltes vegades siga difícil discernir entre veritat i manipulació exposada des de la intimitat dels dispositius mòbils, on el llop aprofita per trobar el ramat més vulnerable.

Esta influència digital genera una distorsió de la realitat on la capacitat de diferenciar entre esta i el que és una intoxicació de les emocions, es torna cada vegada més difusa. La manipulació de la realitat a través de la viralització de missatges simplistes i de por, pot captivar a aquells que no qüestionen la informació manipulada, i a aquells que no pensen críticament davant un discurs carregat de mentides i prejudicis. Però, el que més ens hauria de preocupar, és que estes polítiques no només són un atac als drets humans, sinó també un atac als valors de llibertat, igualtat i fraternitat que hem aconseguit defensant un sistema de drets i benestar per a tothom. Les xarxes socials no poden ser el terreny on el llop disfressat d’ovella guanye la batalla.

Este és el moment de no deixar-nos enganyar. No podem ser còmplices d’un llop que busca blanquejar el feixisme, ni deixar que un discurs buit i perillós ens faça creure que tot el que hem assolit és prescindible. Els drets socials no són un regal de ningú, són fruits d’una lluita col·lectiva que ens ha permés viure en un sistema més just i igualitari. Si cedeixes a la desesperança, al final et quedaràs amb la cara de beneït, mentre el llop, disfressat d’ovella, es queda amb tot, i amb tu inclòs.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi