Estius que ho canvien tot

Article d’Opinió de Mari Carmen Paredes 

L’estiu transforma el paisatge i també la vida. Aquest estiu, com tantes altres persones, he intentat fer una pausa: desconnectar, descansar, respirar. Però, com es pot descansar quan allò que estimes es crema?

Es cremen els boscos, però també crema la política. I no només pels discursos incendiaris de la dreta i l’extrema dreta, sinó per les conseqüències reals i devastadores de les seues polítiques. Hi ha fum als informatius, sí, però sobretot cendres damunt del mapa i, darrere d’aquestes cendre, hi ha una gestió irresponsable.

En moltes autonomies, els governs del PP i VOX han aplicat retallades a conselleries clau com Medi Ambient, Emergències o Agricultura. S’han desmantellat equips de prevenció, s’han deixat brigades forestals sense recursos i s’ha ignorat la necessitat urgent de tenir una planificació seriosa davant la crisi climàtica. És una qüestió d’ideologia, i també una qüestió de responsabilitat. Quan el bosc crema o les inundacions s’enduen 228 vides, la irresponsabilitat política es converteix en tragèdia col·lectiva.

Mentrestant, es proclamen defensors del poble. Però voler el bé dels teus veïns no és sols fer mítings, processons o penjar banderes gegants. Voler el bé és fer polítiques que milloren la vida real de la gent.

• Voler el bé és invertir en sanitat pública, no posar diners en bous i espectacles privats.

• Voler el bé és reforçar l’educació, no promocionar la caça com a pilar cultural.

• Voler el bé és garantir l’accés a l’habitatge, no perdonar impostos a les grans fortunes.

• Voler el bé és cuidar la gent gran, no privatitzar residències per entregar-les a empreses que només busquen benefici.

Com desconnectar, quan veus com es desmunta tot el que estimes? La terra, la gent, la vida compartida. I tot, per decisions polítiques que posen per damunt interessos partidistes, l’amiguisme i la corruptela.

La política hauria de construir, cuidar i unir, però per això també cal una ciutadania implicada. No n’hi ha prou amb votar cada quatre anys. Cal saber què votes i fer un seguiment. La democràcia no és una delegació en blanc: és una responsabilitat compartida i, ara mateix, la democràcia està en perill. Els feixistes d’ultradreta l’estan dinamitant des de dins. Es presenten com el canvi, però són un retrocés disfressat. Volen confondre, manipular i destruir institucions des de dins, sols per treure un benefici particular.

Potser algun dia podrem tornar a unes vacances tranquil·les, però per aconseguir-ho, primer cal assumir què està en joc: la defensa del bé comú, de la justícia, del territori i de la democràcia.

Des de l’esquerra, molts i moltes treballem incansablement per millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes. Esta és la nostra ideologia i manera de viure. No necessitem fer discursos buits ni populistes. Fem política útil, des del treball constant, des de les nostres possibilitats: millorant lleis, pressupostos, serveis públics, el dia a dia de la gent.

Tot i això, moltes voltes suportem que ens posen al mateix sac que grups antidemocràtics, blanquejats per interessos econòmics. I encara així, ací hi estem. Un setembre més, sense abaixar la guàrdia, treballant i insistint perquè la ciutadania no es deixe enganyar i no li furten la cartera aquells que venen disfressats de solució, quan en realitat són el lladre.

Com sempre dic: no pots deixar mai l’àguila cuidant el colomer, i no pots confiar en qui juga al triler polític mentre furta per darrere el teu futur, amb molta polsereta i onejant la bandera.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi