EVARISTO BOTELLA, LA RECTA CONSCIÈNCIA

Artícle d´opinió de Gabriel Guillem

Hi ha persones que transcendixen el moment històric de la seua existència per a estar sempre presents, com a referents d’uns valors. Evaristo Botella és una d’elles. Un alcalde d’Alcoi que és exemple de coherència i per damunt de tot, d’una cosa que el definia: «la recta consciència». Ho diem en present, és, perquè Evaristo Botella mai deixarà de tindre la llum pròpia d’aquells queper damunt de l’odi i el mal, cerquen la pau i el bé, fins i tot en moments tan difícils com els que ell va viure.
Qui té la consciència tranquil·la, qui està convençut de la seua innocència perquè els fets mai el poden acusar, no fuig, confia en la Justícia. Eixa cega confiança de Botella potser siga vista ara com a una mancança, quan tots posem l’instint de supervivència per damunt de les pròpies creences. Però Botella encara formava part d’aquell entendre la vida en la qual la fidelitat a unes idees es troba per damunt d’ella. Evaristo Botella, acabada la Revolució i la Guerra, no va fugir, va tornar a Alcoi i ací, en la presó de l’Escola Industrial el van tancar, fins que una matinada de setembre de 1939 el portaren prop del túnel indicat com a quatre (possiblement el que es troba a menys distància del cementeri) per a ser afusellat.
Evaristo Botella havia estat sentenciat per un tribunal militar, després de la denúncia del germà d’un dels oficials de la caserna d’Alcoi que s’hi havia rebel·lat contra la República el 18 de juliol i que havia estat condemnat a mort per un tribunal popular. Acabada la guerra, la set devenjança va perllongar el terror, una set que intentaren minvar amb la sang d’innocents com ara Evaristo Botella. Els testimonis que acompanyen el sumari instruït contra Botella ho deixen clar, des d’un primer moment, passat l’intent d’Alçament Nacional en Alcoi i iniciada la Revolució de l’esquerra radical, l’alcalde de la ciutat es va trobar desautoritzat pel Comité Revolucionari de Defensa. No sols va patir l’acció de l’extrema esquerra, veient el seu poder, legalment atorgat per les eleccions, anul·lat, sinó que com a petit empresari, va patir la confiscació de la seua impremta, declarant que per no conviure amb aquells que li van llevar el seu negoci es va negar a seguir treballant en ell.
El caràcter d’home que defensa la llibertat i el bé queda reflectit en el sumari mitjançant les paraules d’aquells que testificaren a favor seu. «A parte de sus ideales políticos es un hombre de recta conciencia» declara un dels testimonis. Persones com el militar Ruano Wamba va explicar que li devia la vida a Botella, en declarar a favor seu, fins i tot faltant a la veritat, davant un tribunal popular,. «Hombre honrado y de espíritu sano» quedarà escrit. L’advocat Federico Jornet va insistir en la seua declaració en què malgrat ser home d’esquerres Botella mai havia estat d’acord amb la forma d’actuar de l’esquerra radical. Malgrat tots aquests testimonis, el Consell de Guerra estava viciat des del seu inici, considerant al darrer alcalde republicà d’Alcoi: «antimilitarista rabioso», «izquierdista y carente de ideas religiosas». La sentència a mort d’un tribunal militar sobre un home que mai va vessar la sang de ningú és, hui també, el recordatori del fet que aquells que creuen defensar la pau amb les armes mai deixen d’exercir la violència, fins i tot amb la suposada impunitat de portar un uniforme.
En el nostre cementeri, quasi just damunt la tomba de l’alcalde Agustí Albors, víctima de l’esquerra radical, es troba la tomba de l’alcalde Evaristo Botella, víctima del terror antidemocràtic. Ara, com a merescut homenatge, en la Casa Consistorial de tots els alcoians el seu retrat es trobarà, com el d’Agustí Albors, present per a les futures generacions.

Gabriel Guillem