FELIP II, REI D’ESPANYA

Artícle de José Antonio Tomás 

Felip II va nàixer a Valladolid el 21 de maig de 1527, fa quasi cinc segles. Els seus pares foren Carles I d’Espanya i Isabel de Portugal. Va ser un home profundament religiós i auster, possiblement per aquesta raó i per ser molt reflexiu li deien “El Prudent”. Estava molt ben preparat per a exercir les tasques del govern, a les que va dedicar íntegrament les seues energies. Va ser un sobirà dels més importants de la Historia universal, i va regnar sobre el major imperi conegut que havia existit fins aleshores en un gegantí arc que abastava des d’Europa fins les Filipines, passant per mig continent americà. Va assumir la defensa de la fe catòlica per a combatre la Reforma protestant en Europa i l’avanç de l’imperi otomà fent front als turcs, als quals va derrotar en la batalla de Lepant el 1571.
Els desitjos de consolidar l’hegemonia europea van xocar amb l’expansió del protestantisme i l’oposició de les potències rivals. Les campanyes militars per frenar els protestants, fan un efecte negatiu en la hisenda espanyola, la qual es ressent i passa vertaderes penúries. L’intent de sotmetre Anglaterra va acabar amb la derrota de l’Armada Invencible i, encara que va fracassar, la guerra es va perllongar durant setze anys més i va acabar en el Tractat de Londres que va beneficiar Espanya. El 1557 havia tingut lloc un enfrontament entre els exèrcits de França i Espanya al nord gal, on els espanyols van derrotar als francesos en la famosa batalla de San Quintí. I Felip II va decidir celebrar la victòria ordenant la construcció del Reial Monestir de l’Escorial.
A part de ser el més notable, Felip II fou el monarca més polèmic del segle XVI. El seu regnat va estar marcat per l’estranya mort del seu fill primogènit, amb el nom de Carles. Des que va morir el seu fill ell va vestir sempre de negre, un aspecte que ha tingut sempre diverses interpretacions. Felip II havia quedat orfe de mare a l’edat d’onze anys, una circumstància que el va afectar profundament i marcà per sempre el seu caràcter taciturn i sever.
Els seus enemics van crear al seu voltant una llegenda tèrbola, però els que l’estimaven sols veieren en el seu port circumspecte, un gran número de virtuts. Les aficions principals del monarca eren: la lectura, la pintura i sobretot l’arquitectura, entre altres.
Faltava dir que es va casar quatre vegades, sempre per raons d’Estat, i va quedar vidu de les quatre dones. La primera fou: Maria Manuela de Portugal, de la qual va tenir el nomenat fill Carlos, mort prematurament. La segon, Maria I d’Anglaterra no li va donar cap fill. De la tercera, Isabel de Valois, fan nàixer dues filles. La quarta fou Ana d’Àustria de la que, entre altres, va nàixer el fill Felip III, futur rei d’Espanya.

Com el proper 21 de maig serà la data del seu natalici, és un bon motiu per a dedicar-li aquest escrit i sonet que fan referència a alguns aspectes de la seua vida, atzarosa, complicada i plena molts sacrificis.

FELIP II
Va començar com a duc de Milan
i després rei de Nàpols ja seria.
I pel seu esposori amb Dª Maria:
rei d’Anglaterra i Irlanda per tant.
Perquè rei d’Espanya prompte el faran.
Carles I, son pare, el seu poder amplia
i els Països Baixos ja li’ls confia;
Sicília i Les Índies li les daran.
La batalla d’Alcàntara culmina
i és rei de Portugal en la campanya
amb implantar allí la disciplina.
Un gran Imperi té, perquè se’l guanya.
Com s’expandeix la glòria felipina
ja no es posarà mai el sol a Espanya.

José Antonio Tomás Andrés