GRATACELS: ARQUITECTURA VERTICAL

Artícle d’opinión de José Antonio Tomás Andrés

Ara, els gratacels abunden per tot el món, incloent els països més pobres. El gratacel es defineix com un signe de poder pel seu aspecte imponent. És un símbol de luxe i d’ostentació, més de qualitat que de quantitat. L’encariment del sòl és una de les principals raons del seu naixement i expansió, ja que pujar-lo cap amunt resulta més barat perquè només es paga el material de la construcció.

El primer es va començar a construir l’any 1884, fa pràcticament 140 anys. En sols un any van alçar les 10 plantes que tenia i 42 metres d’alçària. El seu nom, Home Insurance Building, i fou a Chicago. Disenyat per Wiliam Le Baron Jenney. La seua estructura avui dia sol ser d’acer i d’altres metalls. A partir de 100 metres el gratacel ja es considera com a tal, si bé la xifra més correcta són 500 peus que equivalen a uns 150 metres d’alçària.

Als Estats Units i la Xina és on més n’hi han, així com en altres països asiàtics. A Dubai está el més alt del món, amb 828 metres d’alsària. Es pot veure a una distància de 95 km. Té 28.601panells d’alumini i d’acer inoxidable. Es diu el Burj Khalifa i té 57 ascensors. Des dels seus miradors es pot veure el golfo pèrsic.
Als països occidentals la crescuda de l’economia i l’especulació immobiliària va fer que els gratacels es propagaren per totes les ciutats. El Empire Estate Building i el Rockefeller Center es van construir sobre els anys 30 del segle passat a Nova-York. A més de l’acer, el formigó armat i el cristall són la base dels gratacels. El desenvolupament tecnològic és el que va fer que aquestes edificacions foren viables, sent Nova-York i Chicago les dues ciutats pioneres en aquest tema.

Finalmente diré que els gratacels sempre m’han cridat l’atenció, encara que eixes alçàries em produeixen vertigen. És molt lloable l’evolució de la Humanitat, com l’home i la dona han anat, a poc a poc, ampliant, construint i perfeccionant la majoria de tot el que coneixem i que vam rebre dels nostres avantpassats, a més dels invents i descobriments posteriors.

EL GRATACELS
Dreta, la gran mole incommensurable
de l’ostentós i gentil gratacels.
Desafiant s’enlaira cap als cels
amb la seua estructura invulnerable.

Un número de gent incalculable
dia a dia entra i ix sense recels
tractant d’aconseguir els seus anhels,
amb l’ànim de fer la vida agradable.

Per la nit acarícia les estrelles
des del seu cim en vertical deliri.
Música de jazz alegre als seus baixos,

plena de trompetes i contrabaixos
per a elegants dones dolces i belles,
com per a galans rectes com un ciri.

José Antonio Tomás Andrés