Guanyar demana a la Generalitat Valenciana que s’atenguen amb urgència les reclamacions de l’hospital

Obiol: «És necessari un pla de xoc per a l’Hospital Verge dels Lliris. Un pla que ha d’encapçalar la Conselleria però que ha d’acompanyar-se per l’Ajuntament. Alcoi no pot ser una ciutat on coste dur una vida digna.»

A iniciativa de Guanyar representants del grup d’Unides Podem a les Corts Valencianes i la plataforma de metges es reuniran per a conèixer la situació de l’hospital

La plataforma municipalista Guanyar Alcoi ha volgut donar suport públic, una vegada més, a les reivindicacions que la plataforma de metges i personal sanitari de l’hospital Verge dels Lliris estan fent per major inversions en personal des d’inici de l’estiu. Guanyar Alcoi, a través de la seua regidora Sandra Obiol, ha volgut incidir de nou en la necessitat que el govern valencià aposte de manera decidida per la millora de l’hospital davant de les gravíssimes mancances de personal –i per tant de servei– que els professionals estan evidenciant cada setmana. «Som conscients que la manca de personal actual és en bona part conseqüència de les retallades que durant anys va fer el PP en els nostres serveis públics. Però l’actual govern no ha sabut revertir aquesta situació. Ara el que cal és actuar i fer-ho amb contundència. Perquè la nostra salut, present i futura està en joc.»

Per aquest motiu Guanyar Alcoi ha convidat al grup parlamentari en les Corts Valencianes, Unides Podem, a vindre a Alcoi a conèixer de primera mà les mancances que pateix l’hospital i les propostes d’acció que presenten el col·lectiu de metges. Per a Obiol, la situació de l’hospital és una mostra més de la necessitat que Alcoi té d’un lideratge polític fort i ambiciós, un lideratge que, segons les seues pròpies paraules: «aconseguisca que Alcoi siga, de nou, la millor ciutat per a viure. Els nostres governants tant PP com PSOE han fet les mateixes polítiques: construir una ciutat-ficció a través de titulars de premsa, però les persones que vivim en esta ciutat no podem més. La realitat és molt més lletja que la que ells, des de la seua posició de privilegi, ens pinten. Necessitem, exigim, mesures reals que posen al capdavant el benestar diari de les veïnes i veïns. No ens mereixem una altra cosa.»