I ARA ENS HEM DE FIAR?

Article d’opinió de Sandra Obiol 

Cada setmana travesse el Polígon Santiago Payà. I cada setmana em pregunte com és possible que a Alcoi haguem acceptat tremenda pífia urbanística. Com el govern d’Alcoi ha acceptat que s’hagen invertit milers d’euros públics en una carretera que es trenca a trossos i que no només ha donat enormes problemes de seguretat i logística a les empreses allí instal·lades sinó que ens identifica als alcoians com uns cutres de manual, tan preocupats com estem sempre per la nostra imatge exterior.

Gairebé cada dia passe per la Rosaleda i puc veure com avancen unes obres que no recuperaran mai la zona verda que hi teníem al barri. Unes obres que representen una despesa enorme pagada, una vegada més, pels alcoians i alcoianes. I òbviament hi ha unes empreses que han obtingut benefici econòmic: les que han fet les obres i la que gestiona un pàrquing que ara actualitzarem amb diners nostres.

També cada dia camine pel carrer Entença, eixe carrer que el govern municipal presentava com el carrer del futur, una revolució tecnològica, exemple de mobilitat, seguretat, sostenibilitat i accessibilitat. Doncs en eixe transitar diari només puc veure pantalles apagades o trencades, bancs en els que ningú seu, cotxes aparcats en la vorera i uns passos de vianants que ja han de ser reformats. Tot pagat amb diners públics. Que ja sabeu que ací el vertader capità moro som els ciutadans.

Són exemples flagrants d’incompetència, negligència i irresponsabilitat dels nostres successius governs municipals, del PP i del PSOE. No són els únics, en podem trobar més: arbres mal podats o tallats, el pàrquing d’eixa famosa hamburgueseria, la plataforma smart city, la peatonalització del centre, escoletes d’estiu que van deixar a les famílies tirades, etc. Tots, però tots, amb informes tècnics al darrere. Són exemples que clarament remeten a una qüestió clara: per quina raó el Polígon Sud ha de ser diferent? Per què eixa operació urbanística que suposa el Polígon Sud maquillada com a necessitat irrenunciable de l’empresariat no ha de generar cap problema? Per què els desitjos d’una part de l’empresariat són més importants que la qualitat de vida de la ciutadania? Si tot el nostre passat recent i no tant recent ens mostra que on claven la mà aquestes persones només trauen que desastres, per què ens hem de fiar? Si només, només, han demostrat ser uns enormes incompetents.

Els veïns i veïnes d’Alcoi hem demostrat en el passat ser prou llestos i valents per a defensar-nos. Vam aturar el Hotel de la Font Roja. També La Canal. Crec que ara només caldria reclamar-los a aquestes persones que volen destrossar-nos el present i el futur que ens passen el seu currículum. Simplement per veure si estan capacitats per prendre decisions per totes i tots nosaltres. O les nostres vides no són més important que les seues ínfules de grandesa?

En definitiva, la pregunta que ens hem de fer, que hauria d’estar fent el periodisme local per cert, és si qui proposa el Polígon Sud (abans conegut com Alcoinnova a La Canal) són de fiar. Les seues accions ja han respost de sobres.

Sandra Obiol Francés