Improvisacions i manca de planificacions

Article d’Opinió de Sergi Rodríguez 

El govern de la ciutat ja acumula un preocupant i ample historial de retard en l’execució de diverses obres a la ciutat. La redacció dels projectes s’allarga, les licitacions es publiquen amb uns condicionaments de preus molt a la baixa i de temps d’execució pràcticament irrealitzables que fan que molts es queden deserts i s’hagen de tornar a licitar. Quan les obres comencen, s’eternitzen superant de llarg el temps d’execució prèviament determinat, obligant a l’Ajuntament a pròrrogues i més pròrrogues. Fins i tot, aquest desgavell, que ja s’ha convertit en un «modus operandi» malauradament normalitzat i, juntament amb una manca absoluta de planificació, fa que alguns projectes s’entrecreuen i provoquen incomoditats els uns als altres. És el cas de la tardança de l’execució de les obres de l’Institut Andreu Sempere, que fa anys que s’haurien d’haver dut a terme, i ara, amb l’inici previst de les obres del Pavelló de Gimnàstica Artística al pati de l’Escola Oficial d’Idiomes, on precisament està ubicat provisionalment l’alumnat de l’ESO, s’ajunten en el temps les obres amb les conseqüents molèsties que inevitablement es provocaran.

Retards sonats com les obres de la Rosaleda, els projectes Edificant, l’adequació dels barris del Sagrat Cor i la Font Dolça (aquest últim novament a licitació després d’haver quedat desert), Rodes (per acabar) el pont de Serelles (a l’espera), les reformes dels edificis públics (eternament adormides)… i així un llarg etcètera.

Passa el mateix amb les grans contractacions de serveis privatitzats. Contractes de llarga duració com els de la gestió de l’aigua, la del transport públic, el tractament de RSU i neteja viària que, malgrat haver esgotat el llarg temps d’adjudicació (parlem de 20, 25 anys o més) i les seues esgotades i allargades pròrrogues, continuen retardant-se. I no serà per manca de temps per poder planificar i redactar els nous contractes si s’opta, molt equivocadament al nostre parer, per la continuïtat de les privatitzacions. I si parlem de contractes de menor quantia, passa pràcticament el mateix. Els treballadors públics van saturats, fent i desfent davant l’acumulació de situacions sobrevingudes que entrebanquen el seu treball i pressionats per una gestió política incapaç de posar ordre, sentit comú, prioritats i planificació a la governança de la ciutat.

Així les coses, assistim a un caos generalitzat que perjudica la vida quotidiana de la ciutadania. Alguns opinen que açò passa a totes les ciutats, i com en el cas de la neteja dels carrers, totes les ciutats pateixen el mateix mal. I sí, hi ha ciutats on passa el mateix, però n’hi ha d’altres on no. Hi ha ciutats més ben planificades i gestionades. Hi ha ciutats més netes. I això té molt a veure amb la capacitat dels seus governants per gestionar encertadament les qüestions públiques. Alcoi hauria d’estar entre aquestes ciutats ben gestionades, però malauradament i sent objectius davant els fets, no ho està.

Podem admetre que les coses no són fàcils, que sempre surten entrebancs i imprevistos, però ara com ara són tants els projectes amb un gran nombre de deficiències que no pot haver-hi excuses. Serà per incompetència, per deixadesa o per esgotament d’un equip de govern que, en aquests temes, deixa molt a desitjar, però la qüestió és que els fets són els que són. Arribats on estem, calen canvis profunds, planificant i executant de manera més àgil i eficaç. Des de l’oposició d’esquerres tenim l’obligació de denunciar aquestes mancances, així com l’obligació de demostrar que una altra manera de gestionar de manera més eficient és possible. Fins ara, l’equip de govern actual, com els anteriors del PSOE i, molt menys, el PP, no han fet els canvis necessaris per a posar Alcoi on la ciutadania es mereix.

, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi