Ja n’hi ha prou de paraules, cal passar a l’acció urgentment

Article d’opinió de Sergi Rodríguez 

L’habitatge és un dret no una mercaderia per a especuladors. Tenim una crisi de l’habitatge descomunal, que fa anys que es veu vindre. La situació és insostenible, especialment en totes les ciutats mitjanes i grans.

A Alcoi ja és alarmant la situació de falta d’habitatge digne per a una creixent demanda a causa de l’augment del nombre de persones que venen a treballar o estudiar a la ciutat. L’augment de l’alumnat a la Universitat Politècnica de València i a la d’Alacant ubicades a Alcoi, així com la major oferta laboral a les nostres comarques, fan que la necessitat d’un major parc d’habitatges siga un clamor. Sabem que en el sistema capitalista, a major demanda més apugen els preus fins a convertir-se, per a la majoria social, en impossibles d’assumir. Actualment, més del 45% del salari es destina a lloguers o hipoteques i ja resulta pràcticament impossible trobar un sostre on desenvolupar un projecte de vida estable.

A Alcoi hi ha una gran quantitat d’inversors, la gran majoria de fora de la ciutat, que veuen en aquesta necessitat ciutadana un gran negoci. La quantitat d’adquisicions de pisos per a rehabilitar, o de baixos comercials, per a convertir-los en xicotets estudis i fer negoci amb ells, és ja escandalosa. A més, les polítiques d’habitatge des de l’Ajuntament no són prioritàries i en la pràctica resulten ineficaces i insuficients.

Fem tard per aplicar solucions. Durant anys les administracions no han fet res i ara ens trobem en una situació límit. Fins ara tot són manifestacions amb bones voluntats però de forment ni un gra. Les mesures anunciades pel Ministeri d’Habitatge són insuficients i fins i tot contraproduents. Aquestes mesures no aporten solucions reals perquè no es tracta de subvencionar a joves o a la població vulnerable perquè puguen pagar un lloguer o comprar una casa, perquè sinó de què es regulen els preus que, amb aquesta mesura continuaran pujant. Si no es regula el mercat, l’habitatge no deixarà de ser un negoci. Si no s’augmenta la construcció d’habitatges públics, no hi haurà una solució real al problema. Si no es blinda l’habitatge social de l’Estat perquè aquests siguen sempre per a ús de lloguer social accessible, tindrem el mateix problema en el futur. Si no es fan normatives i es legisla per a evitar que els locals comercials o els pisos rehabilitats es convertisquen en caus de conills i s’asseguren unes condicions dignes per a viure, estarem condemnant a molts joves i famílies a viure en «zulos» de 30m² i, açò, és totalment inassumible. Les propostes a llarg termini ja no són comprensibles o s’actua ja amb caràcter d’urgència o no tindran efectivitat.

L’habitatge és una necessitat bàsica que ha d’estar assegurada per l’administració. Així ve en la mateixa Constitució com un dret de la ciutadania. I no està complint-se. L’esquerra ha de donar solució a aquesta problemàtica social que ja és un clamor. El discurs de bones voluntats no és suficient i fins i tot resulta vergonyós a aquestes altures. Si d’alguna cosa li serveix a l’esquerra governar és per defensar drets fonamentals i si no ho fa, dona peu a la dreta i l’extrema dreta a augmentar el seu espai d’influència davant el descontent social.

I mentre patim aquesta realitat, el Diario.es, publica el llistat de titulars cadastrals amb més de 5 immobles d’ús residencial donats d’alta com a subjectes passius de l’IBI i el registre del nombre d‘immobles d’ús residencial d’estos tenedors en cada municipi, que es va publicar l’any passat. Les dades es van aconseguir després de presentar dues sol·licituds d’accés a la informació pública davant el Ministeri d’Hisenda. Les dades sobre propietaris d’habitatges a Alcoi és sorprenent:

• De més de 5 habitatges posseïxen el 6,9% del parc d’habitatges (un total de 2.189 habitatges)

• De més de 10 habitatges posseïxen el 4,4% del parc d’habitatges (un total de 1.385 habitatges).

• De més de 100 habitatges posseïxen el 2,2% del parc d’habitatges (un total de 711 habitatges).

És evident que o es posa fi a la política d’habitatge concebuda com un negoci i s’aplica una política que garantisca l’habitatge com un dret fonamental, o continuarem patint una greu crisi de la vivenda que afecta cada vegada més persones, mentre una minoria continua vivint de les rendes.

Ja no valen les miquetes, cal actuar amb urgència i impulsar polítiques legislatives ambicioses i efectives.+

Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi