ARTÍCLE D’OPINIÓ.

És més que evident que tota infraestructura que es faça a la ciutat requereix, a més dels diners necessaris per a la seua construcció, d’un manteniment perquè l’esmentada infraestructura estiga sempre en bon ús i que la seua utilització per part dels ciutadans siga possible en garanties de seguretat, salubritat i harmonia visual, és a dir, sense desperfectes que posen en perill la integritat física dels usuaris i que la imatge que es done, com a ciutat avançada, siga la correcta.

Però sembla que d’açò, és a dir, de pressupostar diners per a estos menesters, fa temps que les administracions públiques s’han oblidat i que allò més important és fer coses sense pensar que el seu manteniment costa diners i, de vegades, un bon munt d’ells.

Evidentment, els parcs, jardins i zones lúdiques de la ciutat i voltants són espais utilitzats per molta gent que, en la immensa majoria dels casos, els utilitza correctament, que els respecta i que inclús els deixa millor que els troba. Però en altres ocasions ens trobem amb ciutadans incívics que no saben que allò que volen destrossar, que en molts casos eixe és el seu objectiu, és un bé de la ciutat i dels seus habitants i que, a més a més, és la imatge que de la ciutat es dóna als qui ens visiten.

Per tant es fa necessari, imprescindible i pense que obligatori, si no ho és legalment sí hauria de ser-ho èticament, tindre en el pressupost municipal no sols dotació per a la creació d’eixes infraestructures, sinó també dotació pressupostària per al seu manteniment. És a dir, quan es pressuposta una obra, tindre en compte que tots els anys s’han de destinar uns diners, més o menys elevats, per a mantenir-la en un estat correcte.

En este cas, no ens trobaríem, com en tants casos ens trobem els ciutadans als qui ens agrada passejar, amb jardins arrasats, lluminàries que no funcionen perquè algú s’ha emportat els cables de coure, fonts que no xorren, gomes de goteig arrencades i que, per tant, ja no compleixen la seua funció, voreres amb el paviment solt, zones totalment brutes, bancs destrossats, arbres secs o trencats, pintades i grafitis, etc. I a més, zones o espais que sols s’arreglen quan el seu estat de deteriorament és tan elevat que hi ha perill d’afonament, zones que s’arreglen i després, per no mantenir-les, al poc de temps tornen a estar en un estat deplorable…

I això per parlar de les infraestructures que es veuen per part dels ciutadans… perquè què passa amb aquelles que no són visibles i que a més produeixen pèrdues de béns preuats, com puguen ser les conduccions d’aigües potables de les ciutats per on, a causa del seu deteriorament, se’n perden quantitats molt grans.

Per això, benvingut eixe Pla Director de Parcs i Jardins, que parla de 3,5 milions d’euros per a mantenir en perfecte estat de conservació els mateixos, però la pregunta adient pense que seria, I després què? Tornem a estar com al principi, esperant un grapat d’anys perquè se’n torne a fer un altre? O dediquem tots els anys, al pressupost municipal, les quantitats necessàries per al seu manteniment i perquè sempre estiguen perfectes?

I en la resta d’infraestructures, què? Destinem diners anualment? Quantitats reals que ens garanteixen que totes estaran en perfecte estat per a complir la funció per a la qual es van construir o tornem a deixar que el deteriorament faça que arribe un dia que ja no done gust la seua utilització per part dels ciutadans? Aleshores s’haurien de fer Plans Directors de diferents matèries, si és que no existeixen, com ara edificacions municipals, conduccions d’aigües i un llarg etcètera que cobrira totes i cadascuna de les infraestructures de la ciutat i el seu terme municipal.

Pense que és un tema molt seriós i que qualsevol partit que vulga governar la ciutat cal que ho tinga en compte a l’hora de fer els pressupostos de la ciutat, i també pròximament, en la mesura d’allò possible, en el seu programa electoral. Obres i el seu manteniment, infraestructures i el seu manteniment. Espais públics i el seu manteniment.  D’eixa manera la ciutadania sabria en què s’utilitzaran els seus diners.

Evarist Carbonell

Afiliat Cs