LA GLORIETA D’ALCOI

Artícle de José Antonio Tomás Andrés

Ubicada al nucli l’històric de la ciutat d’Alcoi, actualment es coneix com La Glorieta. És un espai molt ample i bonic amb diferents tipus d’arbres i ocells, on al mateix temps, es pot anar a passejar, asseures i gaudir de la natura. Quan estàs allí dóna la impressió de que estàs en el camp al ser un lloc tan espaiós. En algun temps formava part de l’hort del convent de san Francesc i va pertànyer al patrimoni eclesiàstic durant més de 150 anys. El 1835 es va desamortitzar i poc temps després s’inaugurava el primer passeig públic de la ciutat amb el nom de La Glorieta.
Durant els primers anys, després del crepuscle vespertí, quan es pon el sol i ve la nit, el sojorn en aquell lloc el presidia la foscor, una circumstància que no la feia desitjable, sobretot en l’hivern quan fa fred i, a les sis de la vesprada ja està tot obscur. Després de molts anys de penombra, el 1899 fou l’any que va tenir lloc la il·luminació amb el conseqüent content i beneplàcit de tots els habitants d’Alcoi.
En l’estructura de La Glorieta hi ha hagut vàries reformes, la més important fou quan l’arquitecte Vicent Pascual Pastor va crear un passeig sobre un espai elíptic que la rodejava, en tres grans avingudes subdividides amb parterres a l’inglesa. La construcció de la reixa de ferro, a l’entrada, fou un detall que mostrava el recent Modernisme espanyol o l’Art Nouveau francés que començaven aleshores.
La Glorieta, és un lloc dels més populars i emblemàtics d’Alcoi, ja que allí se celebren varietat de festes i, on la gent gaudeix de manera superlativa. Entre elles: la Nit de l’Olla, el Mig Any i la Fira del 9 d’Octubre, les dues primeres relacionades amb la festa dels Moros i Cristians, i l’última, que és la festa de la cultura, la llengua i les tradicions valencianes.
Per acabar un sonet que dedique a La Glorieta d’Alcoi, esperant que passen una estona distreta, com és sempre la meua pretensió. Moltes gràcies.

SONET
Amb dos llorers grans a la seua entrada
que semblen dos guardians forts i fornits;
s’alegren sobre manera els sentits
quan veus tanta bellesa concentrada!
De palmeres i pins està poblada,
d’avets i d’altres arbres assortits
que l’adornen amb distints colorits
i la fan molt bonica i desitjada.
El templet musical és un encant.
A l’estany, aigua, patos i colomes.
I les persones que gaudeixen tant.
En primavera un efluvi d’aromes
i els ocellets que entonen el seu cant,
t’oblides dels mals i prompte t’aplomes.

José Antonio Tomás Andrés