La necessitat d’un canvi profund en la nostra societat

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi

Vivim en un moment de la història on sembla que els grans desafiaments que ens afecten com a societat no són abordats amb la urgència que mereixen. Ens enfrontem a un món marcat per la guerra, la violència de gènere, la precarització de les condicions de vida de milions d’éssers humans, i les alarmants amenaces del trumpisme i l’ultradreta, que cada vegada van ampliant més els seus espais de poder. Al nostre espai més proper, s’ha d’afegir la precarització de la sanitat pública, l’enfonsament de l’educació pública i la desatenció de les nostres persones grans. Estem assistint a un moment de la història en el qual la intel·ligència artificial, està donant els seus primers passos, mentre la intel·ligència i el raonament humà es veuen arraconats per les contínues campanyes de desinformació i mentides que inunden tant les xarxes com els mitjans de comunicació. Però, què estem fent realment per canviar aquesta situació? Com a societat, com podem convertir-nos en agents actius d’aquesta transformació tan necessària?

La sanitat pública ha de ser un pilar inamovible de qualsevol societat que vulga considerar-se justa. En un context de crisi, amb l’augment de malalties cròniques i l’envelliment de la població, la sanitat pública ha de ser accessible per a tots, independentment de la seua situació econòmica. No podem permetre que l’accés a la salut depenga de la butxaca de cada u. És fonamental garantir la qualitat dels serveis de salut per a tothom i defensar el model públic davant de la privatització massiva que, en molts llocs, està posant en perill la mateixa essència de la sanitat pública. Cal defensar la pública i no permetre cap retrocés.

El respecte i la cura dels nostres majors ha de ser una de les prioritats d’una societat que vol ser considerada com a madura i solidària. Els nostres avis i àvies han estat fonamentals per a la construcció de la societat que tenim avui, i ara és el moment de cuidar-los amb dignitat, proporcionant-los serveis de salut adequats i una qualitat de vida que els permeta viure els seus anys amb plenitud. La nostra ciutat no pot continuar el camí de l’oblit i de la falta d’infraestructures necessàries per als nostres majors.

L’educació pública ha de ser el ciment d’una societat transformadora. Una educació de qualitat és el millor camí per erradicar les desigualtats, fomentar una ciutadania crítica i compromesa amb els valors de la pau, la justícia i el respecte. Hem de garantir que tots els xiquets i xiquetes tinguen accés a una educació gratuïta, inclusiva i de qualitat, on no trobem cap estudiant que quede enrere per raons econòmiques o socials i, naturalment, fomentant l’ús del valencià i no permeten cap atac a la nostra llengua.

És clar que els reptes són grans, però també ho són les oportunitats per a la transformació. La nostra responsabilitat com a individus, com a ciutadans i com a societat, és exigir aquest canvi. Hem de mobilitzar-nos i transformar les nostres accions diàries en un crit de justícia, pau i solidaritat. Comencem a caminar cap a una societat on la guerra, la violència, la desigualtat i la indiferència siguen qüestions del passat. És hora d’actuar, perquè el canvi no arriba només amb les paraules sinó també amb les nostres accions concretes.

No podem abaixar els braços i deixar que ens passen per damunt sense donar la batalla, els ciutadans i les ciutadanes tenim molt a dir, i no només cada 4 anys.