LA PALMA. EL VOLCÀ PARA.

Escrit i sonet José Antonio Tomás Andrés

Amb una superfície de 708 km2, s’hi troba al costat més noroccidental de les Illes Canàries, i la província és Santa Cruz de Tenerife. La Palma, com la resta de les Canàries, és una illa d’origen volcànic. Té un temps geològic aproximat de dos milions d’anys. És de les illes més joves de l’arxipèlag. Va sorgir d’un volcà submarí situat a cuatre mil metres baix del nivell del mar.
Beneïda per les pluges, La Palma, és la més verda de totes les illes Canàries i està considerada com un paradís per a realitzar excursions. Al estar coberta durant tot l’any d’una vegetació exuberant, li diuen l’Illa Verda. El paisatge és sensacional, a més hem de tenir en compte que l’acompanyen infinitat d’aus petites com les cardeneres, canaris, reietós, pit-rojos, etc., que amb l’encant dels seus refilets omplin l’illa d’alegria i realcen el seu atractiu.
Després d’anys de letargia, el 19 de setembre d’enguany va despertar el volcà que ha estat actiu durant tres mesos o noranta dies, i ha causat danys incalculables que han omplit de dolor als seus habitants. Es tracta d’un volcà estrombolià. Es diu així per la manera d’expulsar el material i per la semblança amb el volcà Stromboli d’una isla italiana al nord de Sicília. La lava és viscosa i molt espessa, i les erupcions són molt explosives i llancen al aire projectils volcànics, un material piroclàstic a base de gasos, cendra i roques.
Però tot el que comença acaba. El procés eruptiu ha mostrat signes d’esgotament. El volcà sembla que ha parat, amb la qual cosa, ara mateix no hi ha activitat volcànica. S’ha fet el silenci…, ha arribat la pau. Ara, els damnificats necessiten de la solidaritat de tots, i a poc a poc aniran recobrant la calma i la tranquil·litat. Tot el que ha passat és dramàtic i dantesc. A nosaltres sols ens queda desitjar-los el millor i recordar-los amb afecte i simpatía, i cadascú que ajude en el que puga.
Personalment tinc el gust de dedicar-los aquest escrit i sonet que he fet amb l’esperit, el desig i l’esperança de que tots els que el llegesquen aporten el seu granet de sorra, en la mesura de les seues possibilitats.

EL VOLCÀ “CUMBRE VIEJA”
Com si fora el furiós foc de l’avern;
com un lleó famolenc, així rugia,
el soroll tenebrós semblava etern
i al illenc li robava la alegria.
Un miracle passa quan ve l’hivern
i s’emporta la flagrant bogeria.
Pareix que s’ha acabat aquell infern;
l’ésser humà recobra l’harmonia
La destrucció ha sigut: ¡com una guerra!
Aterridor i tràgic aquest mal:
l’habitatge i plataners els enterra.
Des d’ací us donem un abraç cordial;
que acabe per sempre el foc de la serra
i tots els palmers tingueu: ¡Bon Nadal!
José Antonio Tomás Andrés

José Antonio Tomás Andrés