LA QÜESTIÓ NACIONAL: el perquè de la independència de Catalunya

ARTICULO DE MAURO URIOS FERRANDO

Els nacionalismes perifèrics sorgeixen en contraposició a l’opressió que exerceixen les nacions dominants sobre aquests, econòmica i políticament.

En realitat, no són tant les nacions en el seu conjunt com les burgesies el principal personatge en acció. El problema fonamental per a la jove burgesia de les nacions subalternes és el mercat: en un context en que la burgesia de la nació dominant s’ha desenvolupat fins a tal punt que s’ha apropiat del mercat de tot l’Estat, i l’ha sobrepassat, queda molt poc marge per al creixement de la burgesia de la zona oprimida, és a dir, li resulta molt difícil competir amb la burgesia dominant.

La cosa generalment no es limita al mercat.

“La lluita econòmica, a més, passa també a l’esfera política: limitació de llibertat de moviment, traves a l’idioma, restricció de drets electorals, etc.. La burgesia de la nació oprimida, que es veu assetjada per tot arreu, naturalment, es posa en moviment. Apel·la a ‘els de a baix’ del seu país i comença a clamar sobre la ‘pàtria’, fent passar la seua pròpia causa per la causa de tot el poble. ‘Els de a baix’ no sempre permaneixen sords a les seues cridades i s’agrupen entorn la seua bandera (la repressió de dalt també els afecta a ells). Així comença el moviment nacional.” (El marxisme i la qüestió nacional – I. S.)

Per l’exposat anteriorment, es veu clarament que baix el capitalisme, la lluita nacional és en realitat, generalment, una lluita entre les burgesies de diferents nacions. Unes per mantenir-se en la seua posició dominant i altres per assegurar-se un mercat propi, “el seu mercat”.

Extrapolant aquesta anàlisi al cas concret d’Espanya i Catalunya, veiem amb claredat qui està onejant amb més força la bandera del nacionalisme català i qui està dirigint el procés independentista: Convergència i Esquerra Republicana de Catalunya, dos partits que representen fonamentalment els interessos dels bancs i grans empreses catalanes ¬en definitiva, de la burgesia catalana¬, que vol assegurar-se “el seu mercat”. Tampoc ho oculten, en la pàgina web de la seua candidatura “Junts pel sí”, al·leguen, entre altres coses, que “les polítiques dels governs espanyols estan pensades per afavorir els empreses de l’IBEX 35, amb seu a Madrid. Aquesta política perjudica el teixit productiu català (…)”

La frase anterior reflecteix a la perfecció les lluites entre la xicoteta i mitjana burgesia catalana per assegurar-se el mercat per a si mateixes amb tal de créixer i expandir-se. No obstant açò, aquest procés no poden dur-ho a terme sols, necessiten el suport de tot el poble català. Per a açò necessiten convèncer-lo que Espanya també els oprimeix a ells, a la majoria treballadora, i que amb la independència eixirien millor parats. Ja siga per diferents mètodes: apel·lar al patriotisme català, al passat històric, afirmar que “Espanya ens roba”, que volen “espanyolitzar els xiquets catalans”…

No obstant açò, la realitat és que en una Catalunya independent governada per Convergència, ERC, i altres partits al servei dels interessos de la burgesia, la classe treballadora obtindria poc més que alguns reconeixements culturals, però les seues condicions de vida no millorarien en absolut. Seguirien patint la crisi, l’atur, les retallades, les privatitzacions, les reformes laborals i seguirien patint l’explotació com la pateixen a dia d’avui a Espanya.

Per açò, des del Partit Comunista (PCE) i la Joventut Comunista (UJCE) a Alcoi apel·lem als treballadors i treballadores de Catalunya a que no caiguen en el seu engany: busquen dividir-nos, que ens enfrontem entre nosaltres per qüestions nacionals, defensant una lluita que no és la nostra, la nostra lluita es la lluita per la plena llibertat dels treballadors, per una societat on la vivenda, l’educació i la sanitat siguen completament gratuïtes, i on es respecten tots els nostres drets. I és que com va dir Marx fa quasi un parell de segles “els treballadors no tenen gens que perdre excepte les seues cadenes, tenen en canvi, tot un món per guanyar”.

Mauro Urios Ferrando
Col·lectiu de la Joventut Comunista a Alcoi