LOS VIEJOS TICS

ARTICULO DE PERE COLOM

Parlem de les noves maneres de fer política, parlem de regeneració i si es tracta dels dies post-electorals una de les frases mes utilitzada per tot partir que es pree i que haja perdut o mes-perdut es la següent; “hem escoltat a la ciudadanía i hem pres bona nota”. La paraula humilitat es utilitzada, toquejada i a vegades prostituïda segons qui la mencione. Des.de anit no pare de sentir.la, però hi ha qui necessita afegir.li un cognom; “a pesar que el nostre programa era el millor”. Val home, baixa ja del teu altar.
Vais tindre l’ocasió de estar en dos col.legis electorals. En el primer vais ejercir el meu pret a fer-ho i en el segon acompanyant a mon pare que no li agrada perdre aqueste ocasions. Em día mentre esperavem qu’ell puguera votar “mira eixe xic es el veï de Paco i es presenta pel Bloc (segons ell em dia), i eixa xicota rubia es la única diputada que te Alcoi al Congrés dels Diputats, i altres moltes mes coses, perque mon pare “no para de xarrar”. Aixó em va fer pensar i vaig vore qu’els politics que ixen en la televisió son al fi i al cap, veïns de qualsevol persona i fills d’uns pares que es podem trobar pel carrer, però sembla que “el nivell” adquirit els fà sentir.se investits d’un gen especial. Per açi li diem “el puntet” o tontería. Ja voràn ja.
Tot aço va a col.lació d’una xarradeta que este matí he tingut amb una gran coneguda que estava ejercint d’Apoderada en l’Escola d’Idiomes. Es d’un partit que està en les antipodes del PP peró amb una gràn coherencia reconeixía la llavor que Amparo Ferrando va fer en Turisme. El que és de llei és de llei. Sembla que la paraula “turisme” la va inventar el PP de la mà d’Amparo Ferrando i ho va fer be, fins que una espècie de engendre polític format per alcalde , vice alcalde i “la mà que estreny” va decidir que no valía la pena seguir el camí. Fins ahí podríem arribar home. Bo, pues com día abans, lo ben fet, ben fet està però el que no es rebut cal denunciar.ho.
Els tics polítics, el vells tics els tenin ahi, en cada momento, tan sols cal aguaitar una estoneta i els trobes, com als bolets. “Tendríes que haver vist com tota la senyora diputada i a mesura que l’escrutini avançada, anava perdent la calma, pul·lulava de taula en taula com la senyora de la casa que tot ho controla, sense el menor pudor i davant d’un problemeta sorgit no enrogia al dir que es llevarà un vot de Ciutadans . Que vergonya senyor!. Molt ji ji ja ja, però no es va privar de repetir-ho i repetir-ho. És clar davant de la rialla i vergonya aliena dels allí presents. Cuídate amb els vells tins. Qui va tindre va retindre i on hi ha sempre hi haurà, però cal saber adaptar-se a les situacions i donar algun pas arrere. En este cas….uns quanta proas. Ahí si que fa falta molta humilitat.
“Arrieros somos y en el camino nos encontraremos”, aixó mon pare ho diu en castellà i te tota la raó perque el temps posa a cadascú en el seu lloc. Eixos vells tics ens delaten i ens avergonyixen. En dues setmanes tot haurà tornat mes o menys al seu lloc, les aigües al seu llit i alguns que eren regidors a sa casa. Deu els ampare.

PERE COLOM