
Cocentaina recupera el taller d’oci per a persones amb discapacitat
18 febrero, 2026
El Conservatorio de Dansa de Alcoy invita a la bailarina internacional Ailen Ramos para impartir su Semana Cultural
19 febrero, 2026Article d’opinió de José Antonio Tomás Andrés
Aquest personatge amb el nom de Nostradamus ens ve sovint a la memòria quan estem veient que moltes de les seues profecies van acomplint-se. Més enllà de l’exactitud científica, Nostradamus és un mirall on la Humanitat projecta les sues pors.
Els seus vaticinis els va pronosticar seguint el seu olfacte y la seua inspiració. Michel va nàixer a Saint-Rémy, en la Provença (França) l’any de gràcia de 1503. A son pare li deien Jacobo de Nostradame, i era el notari d’aquell lloc; sa mare era Renata de Saint-Rémy. Els seus avis paterns i materns foren matemàtics i metges i ell va rebre dels seus progenitors els coneixements dels seus avantpassats.
Aquests ancestres eren judios de la tribu de Isacar, que era pròdiga en endevinadors. El cognom de Nostradame Michel el va llatinitzar i el convertí en Nostradamus, en un intent de revestir-lo de dignitat i misteri. Així que Michel va nàixer en el catolicisme i rodejat de savis que ben prompte l’iniciaren en les profunditats de les matemàtiques, que llavors significava endinsar-se en l’astrologia i en l’art de la medicina i la farmàcia.
Des de molt jove va aprendre a manejar el astrolabi i a descobrir el destídels homes guiat per la seua intuïció i ajudat per les estreles. Sorprenia als professors i companys amb les seues excepcionals facultats i esplèndida memòria. D’esperit inquiet i emprenedor va deambular per França i Itàlia.
Estant a Gènova, un dia va topar amb un senzill monjo franciscà amb el nom de Felice Peretti, es va agenollar al seu davant i enmig de la sorpresa de tots va exclamar: “No faig altra cosa que rendir el degut respecte a La seua Santedad”. I l’any 1585, Felice Peretti fou anomenat Papa amb el nom de Sixto V.
Un temps després Nostradamus es va instal·lar a una vila de nom Salon- de-Crau i on va obrir la seua consulta dedicada a una abundant clientela, ansiosa per adquirir els seus olis i beuratges contra tot tipus de mals. Va elaborar una de les més apreciades mixtures, que era capaç de curar l’esterilitat. Nostradamus va emprar aquest remei per acabar amb les preocupacions de la florentina Catalina de Médicis, que era l’esposa del rei de França, Enrique II. Catalina era tan intel·ligent com víctima de les supersticions, es rodejava d’un núvol d’endevins, nigromants i astròlegs i va trobar en Nostradamus el crèdul assossec que necessitava. Va romandre onze anys sense fills i patia moltíssim veient el seu marit regi rodejat d’amants. Quan va ingerir el preparat de Nostradamus, Catalina començà a parir de forma prodigiosa fins que va arribar a la xifra de deu fills.
Tots el consideraven un meravellós embruixador i un habilíssim metge. Com s’ha dit al principi, va vaticinar infinitat de successos que han ocorregut després de la seua mort. Va preveure les grans revolucions i canvis que havien d’assolar Europa, i les guerres civils i sagnants. Fins i tot en el segle XXI les tragèdies de les Torres Bessones el 2001, i l’incendi de la catedral de Notre- Dame el 2019. El món gira la vista a les seues Prophécies o Centúries buscant respostes, encara que veuen que la seua ombra és inabastable. Com quasi sempre, l’opinió en general de la gent, sobre Michel de Nostradamus està dividida, però el cert es que hi ha moltes coses que sí les va endevinar.
A aquest home tan polifacètic com era Michel de Nostradamus, li he fet un sonet pensant en les seues qualitats excepcionals. Ho he compost en castellà per a poder gaudir d’un híbrid. Espere que siga del seu grat i amb aquest desig m’acomiade. Que ho passen bé i fins prompte.
NOSTRADAMUS
Letras, medicina y astrología,
lo que estudió este afamado adivino
que auguraba a cualquiera su destino
y siempre atinaba en su profecía.
Pariente de los astros parecía
al descifrar a las gentes su sino.
Como impregnado de un halo divino
lo que pronosticaba se cumplía.
Mujeres infecundas al parecer,
con una pócima que él preparaba
pronto veían a sus hijos nacer.
Las futuras guerras adivinaba
y los acontecimientos de placer.
Hasta el día de su muerte acertaba.
José Antonio Tomás Andrés


