Ni una més

Article d´opinió de Mari Carmen Paredes

Les germanes Mirabal també conegudes com «Las Mariposas» es van oposar i van lluitar políticament contra la dictadura de Trujillo a la República Dominicana fins que van ser executades a mans de la policia secreta del règim el 25 de novembre de 1960. Als 80 el moviment feminista llatinoamericà va decidir commemorar a les germanes tots els 25N denunciant la violència contra les dones i en 1999 l’ONU va fixar oficialment en el calendari este dia com al Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

Actualment, a Espanya, hi ha alguna formació política que encara nega la violència masclista i que desprestigia dies com aquest. Cal recordar que des del 2003 hi ha hagut un total de 1.237 dones víctimes mortals de violència de gènere a mans de les seues parelles o exparelles. Tot açò en un país com el nostre, que a priori és europeu i modern.

A més a més, en els darrers anys, han augmentat també els maltractaments psicològics, els casos d’assetjament sexual, de violència física, de ciberassetjament i per últim, però no menys important, els abusos a xiquetes menors. Uns fets molt relacionats amb l’ús sexualitzat de la dona a les xarxes socials i del consum de pornografia masclista en els adolescents. Si bé tots aquests tipus de violència estan presents en un país modern i desenvolupat com Espanya, en altres països menys desenvolupats encara existeixen les mutilacions sexuals, els matrimonis infantils de xiquetes, el tràfic de dones i la violència física permanent en ple segle XXI.

Per tots aquests motius pensem que: sí, efectivament, dies com aquest són necessaris. Les dones hem d’eixir al carrer i fer-se ressò dins d’una societat masclista i d’un sistema patriarcal, que malauradament encara perdura mentre que els avanços cap a una societat igualitària són lents i insuficients. Hem de lluitar contra tots els tipus de maltractaments i contra tots aquelles persones que neguen la violència masclista i, són aquestes persones masclistes, les que volen tornar-nos a un passat, no tan llunyà, on les dones no teníem recursos per defensar-nos ni eixir de casa per a ser lliures.

La nostra feina és proporcionar les eines necessàries a les dones maltractades perquè puguen sortir de l’infern en el qual viuen i transmetre als joves els valors de la igualtat, del feminisme i de la llibertat amb la finalitat d’eliminar el masclisme de tots els sectors de la societat. Les dones hem fet un llarg camí fins a arribar al punt on ens trobem hui. Però, hem de continuar avançant i fer-ho junt amb els homes, i per descomptat, amb les institucions per aconseguir la igualtat social i de drets.

Llavors, no hem de fer ni un pas enrere en els assoliments del moviment feminista, ni un pas enrere en la lluita per erradicar el masclisme. Ho repetirem tantes vegades com siga necessari, fins al punt que cap ciutadà es crega les mentides o es deixe influenciar pels seus discursos manipuladors, que no fan més que confondre a la societat, especialment als més joves. Sens dubte, mitjançant l’educació de les nostres filles i fills no permetrem que aquests discursos calen. Una societat contaminada per l’odi, incentivat per les xarxes de comunicació, és un gran perill per als més joves que pateixen les conseqüències d’aquesta societat masclista.

Tal dia com hui, 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, reivindiquem i ens fem ressò, per aquelles que ja no ho poden fer. Fem camí juntes, avancem cap a un futur on no tinguem que lamentar cap mort. Ni una més. NI UNA MÉS.

Per acabar, volia adjuntar dues cites:

Malala Yousajzai

“Teníem dues opcions, estar callades i morir o parlar i morir, i vam decidir parlar.”

Angela Davis

“No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar”

Des d’ací, cal manifestar el nostre dolor per totes i cadascuna de les víctimes.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi