ARTICLE D’OPINIÓ DE SANDRA OBIOL

Principis de la dècada dels 2000 i amb Jordi Sedano com alcalde (aleshores del Partit Popular), l’Ajuntament d’Alcoi organitza un festival de música: el Mediatic Festival. Segons les proclames de l’alcalde era el festival definitiu. Una d’eixes idees que anaven a convertir a Alcoi en el centre del món. I que, com hem comprovat, s’han esvaït ben prompte com fum de canyot. Només ho podem recordar com un despropòsit més de la pobra política cultural de Sedano i el seu govern.

Com a contraposició a això sorgí el Moniàtic, quin nom més encertat! Una iniciativa que emergia dels fantàstics moviments de base que encara tenim a la ciutat d’Alcoi, especialment el Panical. Hi estaven també al darrere, en la seua primera edició almenys: Afmet, El Barco Pirata, Insònit, Onff, Riu Viu i el Centre Ovidi Montllor, que jo mateixa coordinava a penes feia un any. I recorde les reunions, les ganes i els afectes que es teixiren. Sé que també hi hagué faena, sempre hi ha, però no la recorde tant com el fet de participar en un projecte engrescador i il·lusionant, que volia posar en evidència que necessitem política cultural de base però també espais autònoms de resistència, de construcció de vincles entre les persones i de la necessitat de participar en la vida de la teua ciutat fora de les fronteres institucionals.

Ara que de tant en tant em dedique a reflexionar amb els meus companys de la Universitat de València sobre participació ciutadana, pose sovint com exemple el Moniàtic per posar de rellevància la necessitat de construir espais autònoms de participació de les persones. Fora d’ordenances, fora de normes, fora per tant també de grans pressupostos, òbviament. Només ganes, il·lusió i aprendre de les errades. Aquesta participació, aquesta confiança en les persones per a que puguen construir alguna cosa que els entusiasme i que ressone en la vida del seu poble és bàsica per a construir una ciutadania crítica, responsable i autònoma.

La participació no és -o no és només- la representació institucional de la participació a la que ens tenen acostumades. No es tracta de rànquings d’empreses privades, de partides pressupostàries esquifides a les que tries, per internet, una opció on els diners aniran a parar (si després el govern així ho considera), no és fer una reunió per a exposar el que els governants han decidit que faran, ni delegar en un col·lectiu de gent les decisions que no tenen ganes de prendre. Participació és el Moniàtic. I mai Alcoi podrà estar prou agraïda a la gent que l’impulsà i a la gent que encara avui el fa realitat, amb esforç i alegria, omplint de música i cultura els nostres carrers més abandonats. Per la diversió, sí, però sobretot per remoure consciències.

Llarga vida al Moniàtic.

Sandra Obiol Francés

Portaveu Grup Municipal Guanyar Alcoi