Una llengua en risc

Article d’opinió Mari Carmen Paredes

Frases com: “total, si no serveix per a res”, “total, si després no s’utilitza” o “ja veus tu que més dona el valencià” són algunes de les frases més típiques que es poden llegir en els comentaris de les xarxes socials de l’Escola Oficial d’Idiomes. El passat dijous 29 de febrer es va obrir el termini de preinscripció als exàmens oficials i passats 30 segons del moment d’obertura ja no quedaren places disponibles per als nivells de valencià C1 i C2, que es corresponen amb el mitjà i el superior d’abans. El fet que els usuaris i usuàries que volen obtenir eixe nivell de reconeixement del valencià s’hagen quedat sense l’opció de matricular-se per a l’examen mostra un debat amb dues vessants ideològiques ben diferenciades i que s’han de plantejar a les institucions públiques amb l’objectiu de solucionar aquest problema que afecta directament al present i al futur de l’ús i la supervivència de la llengua valenciana.

Primerament, està la part més òbvia i més visible que és la mancança de places perquè la societat valenciana, i d’altres llocs (sí, hi ha gent que ve d’altres comunitats autònomes que es preocupa per aprendre el valencià per estrany que parega) puga presentar-se a aquest tipus d’examen. És preocupant l’escassesa de places per poder presentar-se a aquest tipus de proves, més encara quan hi ha institucions públiques, com la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià (JQCV) que s’encarrega de la promoció de la llengua valenciana i  organitza aquest tipus de proves. Què millor manera per a promoure la nostra llegua que convocant proves amb més freqüència i d’una manera més regular que no sols una vegada a l’any? Seria una solució a la gran demanda i, precisament, sabem que la demanda és bastant elevada degut, entre altres factors, al fet que en algunes oposicions com per exemple les d’educació, és requisit per poder presentar-se tindre mínim el nivell C1.

D’altra banda, s’evidencia la crítica situació que travessa l’ús i la conservació de la llengua valenciana al País Valencià, ja que és molt trist llegir comentaris com els que he esmenat abans, i més encara de ciutadans de la pròpia Comunitat. Amb aquests comentaris queda palés que l’ús a llarg termini del valencià és molt preocupant. Hem de recordar que moltes d’aquestes persones són joves, un sector de la població clau per a mantindre viva la nostra llengua valenciana. A més, si sumem aquesta tendència de malestar a la d’alguns grups polítics que ja rebutgen i odien el valencià de forma indiscriminada, marginant-lo de l’administració pública o eliminant hores lectives a l’escola en valencià, el panorama és desolador.

Fets i actituds com aquestes han de servir com un toc d’atenció a les institucions públiques per a fer més polítiques de promoció del valencià que siguen atractives per als sectors més joves de la població, que són els que al cap i a la fi, asseguraran o no la parla i la conservació de la nostra estimada llengua valenciana, i també per combatre aquells que pretenen erradicar-la en tots els àmbits. Encara que el valencià romandrà per molt que el vulguen silenciar, com ja s’ha demostrat en alguna ocasió, no fa tant de temps.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi