Això no vull pagar-ho jo:

Per a sorpresa i indignació dels alcoians, que veiem que per falta de cura i de coordinació entre les Administracions local i autonòmica, ara ens trobem en que fan falta, ni més ni menys,  300.000€ per a poder transferir a la Generalitat l’edifici que es va construir per a servir de Centre de Malalts Mentals i que es troba, quatre anys després de la seua finalització, en un estat lamentable,  degut lògicament a la barbàrie de determinades persones que l’han destrossat, però també a la desídia de l’ajuntament, que no ha fet res per impedir-ho i de les dues Administracions implicades, que no han sigut diligents a l’hora de fer l’oportuna transferència i posada en marxa de les instal·lacions, que a més son molt necessàries. Sols les reparacions necessàries suposen aproximadament un 10%  del cost de l’obra, que si no estic mal assabentat es va projectar per un valor de 3.6 milions d’euros.

I en este cas, no es pot al·legar que les dues administracions eren de color diferent i que per això s’han produït diferències que han provocat el problema, perquè encara que quan es va finalitzar l’obra en desembre de 2014 a la Generalitat governava el PP, tan sols mig any després va canviar el color polític i van entrar a governar el PSOE junt a Compromís, i amb el suport de PODEM, en l’anomenat Pacte del Botànic. Pacte, que sempre ens han dit que venia a salvar a les persones, i que hagués pogut estar més diligent, perquè eixa obra que s’ha fet a Alcoi realment anava enfocada a unes persones i a unes famílies, que realment necessiten moltíssima ajuda.

El problema és que no és la primera vegada que situacions semblants passen, siguen per un motiu o per altre, però sí que ens agradaria que fora l’última vegada que es donara una situació com aquesta, que a més de produir un  important retard, ens costa diners com a ciutadans. I pense que el menys important és qui ho pague, si l’ajuntament, la Generalitat o l’estat espanyol, inclús Europa, ja que el problema principal no és qui ha d’assumir les despeses, si no el fet de que hi hagen despeses addicionals per falta de competència. Ara vindrà el temps de tirar-se les culpes uns als altres, que si jo ho havia fet bé, que si faltava no sabem bé quin paper, que si l’informe de, que….

Però això no deu servir-nos als ciutadans, que veiem que uns diners que es podrien utilitzar per a altres qüestions importants per a la nostra ciutat, se’n van pel desaigüe i es perden sense que ningú ho puga remeiar. Ja sabem que són casos diferents, però ja ens va passar en el cas dels nous jutjats, que per a poder inaugurar-los va fer falta posar, per part de qui siga, un bon grapat de diners, ja que com en este cas, degut al temps transcorregut, les inclemències del temps, els actes vandàlics i alguna altra coseta, les instal·lacions no estaven en condicions per a que es pogués donar el servici per al que es va construir.

I d’una manera o una altra anem perdent diners, necessaris per a la ciutat. Edificis que s’abandonen i que poc a poc, pel temps i pels actes de persones sense cap civisme, arriben a destrossar-se i a no poder tornar a utilitzar-los. Els jutjats vells de la plaça d’Al-Azrach, però també i ja fa molt de temps, les instal·lacions militars del Molí Paià, i altres exemples que tots coneixem i que ens fan sentir, que els diners es perden.

I menys mal, que ens alguns altres casos s’ha pogut arribar a temps i edificis i instal·lacions que s’hagueren pogut fer malbé, s’han recuperat per a la ciutat, com ara les velles aules verdes, destinades a Centre d’Educació Vial o el vell col·legi Miguel Hernández, utilitzat en l’actualitat per l’Escola Oficial d’Idiomes. Però també ens trobem en instal·lacions que han estat arreglades amb molts diners, que han estat finançats d’una o altra manera i als que actualment se’ls dona molt poc ús, la qual cosa pot fer que en un temps relativament curt, es troben de nou en un estat de deteriorament important, com pot ser l’antiga església de la Mare de Deu dels Desemparats, actualment Casa del Nadal i l’antic Asil, que es van arreglar en motiu de la Llum de les Imatges i que en l’actualitat, crec que tenen molt poca vida.

Però no és un mal sols de la nostra ciutat, en això podem estar tranquils, ja que exemples de tot açò en podem trobar arreu de la nostra Comunitat, com les instal·lacions de la vella Fe a València, que va ser abandonada en temps del PP per poder construir el nou hospital, però sense que ningú li done una utilitat a eixes velles instal·lacions, que de  segur podran servir per a alguna cosa, i no sols per a anar deteriorant-se i per que dins d’alguns anys caiguen o s’hagen d’enderrocar degut al seu estat.

En algun moment de la nostra història es va escoltar allò del “Nunca Mais”. Esperem i desitgem que açò que ens ha passat ara a nosaltres amb el Centre de Malalts Mentals, no torne a passar Mai Més. De segur que tindrem més edificacions públiques que podran albergar diferents servicis totalment necessaris per a la nostra ciutat.

Esperem que així siga.

Evarist Carbonell