EL ALCOYANO ELIMINADO DE LA COPA FEDERACION
25 agosto, 2022Relevo en la dirección de la Comunidad Salesiana de Alcoy
25 agosto, 2022ARTÍCULO DE OPINIÓN DE JOSÉ ANTONIO TOMÁS ANDRÉS
Venia de la noblesa i fou un dels escriptors més importants del barroc espanyol. Va estudiar teologia. A més de la poesia fou un prolífic escriptor de narrativa i teatre i també de textos filosòfics i humanistes. Era coixo i miop. Son pare era segretari de la germana del rei Felip II, que li deien Maria de Àustria, i sa mare era dama de la reina.
Havia nascut Francisco de Quevedo d’una familia hidalga i muntanyesa un 14 de setembre del 1580. Va fer els primers estudis en els jesuites i després a les universitats d’Alcalà d’Henares i Valladolid. Estudià tots els gèneres literaris de l’època com a bon literat. Va escriure gran diversitat de sonets, incloent els burlescs i els satírics, al mateix temps que altres mes severs, amb el seu inconfusible estil del Barroc. Les seues decepcions i tristors de cara a la mort van quedar ben recollides en la seua obra poètica, que va tenir un gran èxit ja en vida de l’autor, de manera especial les lletrilles i els romanços que es van encarregar de divulgar els joglars.
Es diu que va tenir moltes discrepàncies o encontres amb Lluís de Góngora. Els dos eren poetes rellevants i hi havia una rivalitat que sembla que no podien evitar, per la qual cosa escrivien poemes tractan de ridiculitzar-se un a l’altre. Com a Quevedo li agradava el trago, Góngora li va dedicar alguns sonets burlescs i li deia Francisco de Qué-bebo. Per la seua part Quevedo també li va fer alguns sonets, un dels qual fou: Érase un hombre a una nariz pegado, posant de manifest la grandària del seu nas.
Les sues creacions en prosa també foren abundants i variades, que li van reportar èxits importants: La cuna i la sepultura, amb el seu aspecte estilístic n’és una de les millors. D’altra banda tenim la novel·la picaresca: Historia de la vida del buscón, llamado don Pablos, que és d’una ironia cáustica. També Los sueños, i, Marco Bruto, entre altres. El seu art innovador com a pensador era genial, però encara resalta de forma més excepcional el domini virtuós i absolut que tenia en l’ús de la llengua castellana.
Com ara a setembre es commemora la data del seu natalici, és una bona ocasió per a dedicar-li aquest escrit i sonet al prolífic escriptor que va omplir de glòria la literatura española.
A QUEVEDO
L’estil d’ell es vincula al conceptisme
barroc. Salms, romanços, odes, lletrilla,
sàtires que son una meravella.
I un poc oposat al culteranisme.
Facetes que equidisten un abisme:
de moraliste a immoral va una milla.
L’obra a més de complexa, és molt senzilla,
sublim, amena i plena de lirisme.
Fou un home molt valent i gosat.
Sa complexió era forta I robusta.
Anava coix i amb prou dificultat.
Era un espadatxí dur i templat
quan per a ell la causa era justa;
sa ploma i sa espasa anaven aviat.
José Antonio Tomás Andrés