Guanyar planteja els inconvenients de tornar a proposar la Canal com a sòl industrial i exigeix acords comarcals per a trobar solucions

Sergi Rodríguez: «estem parlant de tornar a oferir com a única opció la possibilitat d’instal·lar indústria a una zona que ja ha estat descartada en altres ocasions i açò ens impedix buscar solucions reals a allò que compartim amb empresaris i institucions, la necessitat de fer d’Alcoi un referent industrial de primer ordre.»

Mauro Colomina: «amb l’informe en la mà, veiem molt difícil que este projecte siga viable econòmicament, jurídicament i mediambientalment».

L’Informe tècnic-jurídic sobre la viabilitat d’una planificació i desenvolupament de nou sòl industrial en Alcoi, encarregat per la Cambra de Comerç d’Alcoi llança una proposta per a l’ocupació de sòl industrial en Alcoi. Concretament en la zona o partida de La Canal, al voltant de l’autovia A-7 en direcció a Ibi. Són, aproximadament 230 hectàrees dividides en dues zones, una al nord de l’autovia i l’altra al sud. Ambdues zones limiten amb Ibi i, actualment, afecta de forma directa a, almenys, a quatre masos d’alt valor patrimonial (Mas del Mal any, Mas de Mató, Mas del Canonge, el Mas de Cardenal) i, aproximadament, a 215 hectàrees dedicades al sector agrícola.

Esta zona, tal com s’assenyala a l’informe tècnic-jurídic, està classificada com a Zona Rural Protegida per criteris mediambientals, forestals i paisatgístics; es troba en sòl estratègic per la seua recàrrega d’aqüífers -com el del Molinar, que abasteix d’aigua al 80% de la població d’Alcoi- amb sòls d’alta permeabilitat. De fet, esta proposta es troba a la zona IIIc del perímetre de protecció de l’Aqüífer del Molinar, el qual comporta la impossibilitat de desenvolupar més de huitanta activitats empresarials (entre elles del sector agroalimentari, cosmètic i químic, del metall; la fabricació de maquinària, vehicles i derivats o mobles, entre moltes altres).

La plataforma ciutadana Guanyar Alcoi extrau de l’anàlisi de l’informe tècnic-jurídic que este projecte siga viable i necessari. Segons el regidor Mauro Colomina: «Toni Francés ha afirmat que no hi ha cap empresa d’Alcoi i dels voltants que necessite este espai industrial, és a dir, que no hi ha actualment cap demanda» i, per tant, considera que «açò es ven com una necessitat quan no ho és. Molt apropet d’Alcoi, en el polígon de la Llaona, hi ha hui hectàrees de sòl industrial buides. No és veritat que no hi haja espai industrial, el que no hi ha és voluntat de donar solucions reals als problemes de l’empresariat local».

Tal com s’expressa des de la plataforma ciutadana, hi ha molts dubtes respecte a la viabilitat del projecte:

• viabilitat econòmica: es vol construir i habilitar una zona industrial a 10 km d’Alcoi. On s’hauran de construir canalitzacions d’aigua i gas, línies d’alta tensió, així com fibra òptica i altres necessitats com la recollida de la brossa o la construcció d’accessos. En l’informe no es contempla la viabilitat d’esta gran problemàtica que comportaria una despesa milionària que hauria de córrer a comptes dels comptes públics (recordem que les obres adjudicades pel PP en el 2006 per a la canalització de les aigües terciàries des dels Algars fins a Batoi van suposar una despesa de 15 milions d’euros). No sols això, les característiques del sòl i la seua protecció comportaria la instal·lació de depuradores d’aigües residuals. Des de Guanyar Alcoi es té clar que esta qüestió encariria el metre quadrat de sòl industrial i, per tant, genera molts dubtes respecte a la seua viabilitat econòmica.

   

• viabilitat mediambiental: la riquesa mediambiental d’este espai és incalculable. Més del 90% d’este espai es dedica a camps de cultiu, a més de ser una zona especialment sensible per trobar-se a les faldes del parc natural de la Font Roja i per comptar amb espècies naturals i animals de gran valor per a la biodiversitat i per a l’equilibri natural.

   

• viabilitat jurídica: el fet d’afectar a un grapat de propietats que a més disposen d’un alt valor històric i patrimonial ens fa pensar que molts dels propietaris defensaran els seus interessos, inclús en els tribunals, i defensaran eixe espai com una zona agrícola i amb alt valor paisatgístic. A més, tenint en compte la quantitat de restriccions que s’assenyalen i la necessitat de mesures preventives en qüestions tan sensibles com la depuració d’aigües, és lògic dubtar que tot això es puga complir amb la precisió mínima exigible i siga susceptible de possibles demanes per afecció mediambiental.

   

• viabilitat urbana: que esta zona estiga a 10 kilòmetres d’Alcoi suposa un perjudici al model de ciutat compacte i sostenible.

Pel que fa a la viabilitat urbana, Colomina explica que «actualment, Alcoi ens beneficiem de gran part de les externalitats del polígon de Gormaig, en terme municipal de Cocentaina, és a dir, el fet de tenir este espai al costat d’Alcoi, ens permet a molts anar en transport públic, a peu, amb bici o patinet, ens permet tindre la faena prop de casa i fer vida en Alcoi més que en Cocentaina, per exemple. No obstant això, en este cas, construint un polígon en La Canal, el que estem fent és regalar-li totes les externalitats a Ibi. Alcoi posarà els diners i l’esforç, però serà una altra localitat la que s’aprofite majoritàriament d’este espai industrial i a nosaltres esta idea no ens agrada, no perquè puga beneficiar a Ibi, sinó perquè perjudica Alcoi».

Colomina afirma que «escoltem dia sí i dia també que hem de canviar de model productiu, apostar per la sostenibilitat perquè el canvi climàtic ens acorrala, que hem d’apostar pel consum responsable, de proximitat, pel benestar dels ecosistemes, per protegir els espais naturals. No sols això, també ens diuen que hem de deixar d’utilitzar els vehicles a motor, d’anar a peu o amb transport públic a la faena i este espai comporta tot el contrari: més vehicle privat, més contaminació i la faena a 10 km de casa. Este no és el nostre model», afegeix: «tampoc sabem com es portarà l’aigua, el gas o l’alta tensió o com es pagarà la depuració de les aigües, el que sí sabem és que estes obres encariran molt el metre quadrat i suposaran una despesa tremenda a les arques públiques» i considera que «abans que encetar este projecte, hem de solucionar molts problemes i deficiències que tenen els polígons d’Alcoi. No podem pretendre crear noves zones industrials tenint les que tenim ara en mal estat i amb deficiències notòries». Per tant, la plataforma ciutadana considera que «amb l’informe en la mà, veiem molt difícil que este projecte siga viable econòmicament, jurídicament i mediambientalment».

A l’acte de presentació de l’informe i debat que va tindre lloc ahir a la Cambra de Comerç i al que van assistir representants de Guanyar Alcoi es van deixar clares dues postures distintes. Per un costat la que plantejava la instal·lació d’un polígon industrial a la zona de la Canal com a única possibilitat, argumentant que hi havia solucions tècniques per a enfrontar tots els riscos ambientals però obviant valorar les despeses necessàries per a fer-ho.

I per un altre la que plantejava prioritzar la protecció d’un bé insubstituïble com l’aigua i que els estudis realitzats, a pesar que no reflectixen la complexitat de la realitat natural, indiquen que davant dels riscos existents, les alternatives tecnològiques plantejades són poc viables des del punt de vista econòmic i pràctic. A més es va recordar que l’Estratègia Territorial Valenciana recomana orientar els futurs desenvolupaments urbanístics i territorials cap a les zones exemptes de risc o de menor risc aplicant el principi de precaució i també incentivar la creació mancomunada de polígons.

Sergi Rodríguez, candidat de la plataforma ciutadana a les pròximes eleccions municipals, ha manifestat la seua opinió: «Volem felicitar a la Cambra de Comerç per organitzar un debat on poder tractar estes qüestions obertament. Així i tot creiem que és un debat reincident perquè estem parlant de tornar a oferir com a única opció la possibilitat d’instal·lar indústria a una zona que ja ha estat descartada en altres ocasions i açò ens impedix buscar solucions reals a allò que compartim amb empresaris i institucions, la necessitat de fer d’Alcoi un referent industrial de primer ordre. Per qüestions mediambientals, econòmiques i de planejament urbà la ubicació en la zona de la Canal és inviable. Per això no hem de fer polítiques de campanari sinó que hem de pensar en el conjunt de la comarca com a eix industrial amb possibilitats reals de creixement econòmic i social on Alcoi siga el referent tecnològic i de coneixement per a la nova indústria del segle XXI.»