HA VINGUT LA TARDOR

Article d’opinió de José Antonio Tomás Andrés

Després de l’efervescència i els dies lluminosos de l’estiu, la Terra comença a desaccelerar el seu ritme. Els dies són notablement més curts, la brisa que és més fresca, va recorrent els carrers, la ual cosa ens convida a buscar la calidesa i el refugi de la llar.
Ja fa més d’un mes que va entrar la tardor, la que pareix que ens apega la nostàlgia i ens invita a la reflexió i el recolliment. Però encara que la tardor sembla una estació melancòlica, és ben cert que també té una calidesa i una calma que sempre ha inspirat l’art i els artistes. Sempre han hagut pintors enlluernats pel cromatisme dels colors que impregnen els paisatges: grocs o auris, vermells, ocres, marrons i taronja, així com els primers freds, que han servit per a crear metàfores sobre el pas del temps o els canvis vitals i per a la inspiració dels grans escriptors i poetes de totes les èpoques.
El paisatge visual de la tardor és, sens dubte, un dels majors espectacles que ens regala la natura. Les fulles van caient amb una delicadesa poètica i són com una catifa cruixent que acompanya el caminar de la gent quan deambula per avingudes d’arbres majestuosos. L’autumne, és, en definitiva, un recordatori de que els canvis són necessaris per a que tot florisca de nou. Ens convida a la introspecció, a mirar dins de nosaltres i a valorar l’assossec i la pau. Una treva perfecta i daurada que ens prepara per al fred letàrgic de l’hivern.
La ciència i la poesia s’abracen. A mesura que els dies van acurtant-se els arbres i les plantes detenen la producció de clorofil·la, el pigment verd que va dominar per l’estiu. La tardor és la gran estació de la transició, un període on el clima i la fauna executen una coreografia de supervivència perfecta. La calor de l’estiu cedís per un marcat descens tèrmic i la pluja tinta les vesprades d’enyorança. El sol se situa més baix en l’horitzó i ens regala capvespres daurats.
Aquest canvi climàtic és el que el món animal estava esperant. La tardor no és un temps de descans, sinó d’una intensa preparació. En el cel les aus migratòries dibuixen perfectes formacions en busca de terres més càlides.
Algunes espècies d’animals consumiran nutrients addicionals per emmagatzemar greix corporal abans d’entrar en la seua letargia d’hibernació. El paisatge canviarà de color al mateix temps que la vida animal es transforma per a resistir.

Per acabar, va un sonet que dedique a la meua tardor, a la tardor de la meua vida, que ja camina cap a l’hivern. L’escriuré en castellà per facilitar la lectura a molta gent que li ve gran el valencià per no haver tingut la sort d’estudiar-lo, com són molts dels meus coetanis, ja que desprès de la guerra no s’ensenyava a les escoles.

TARDOR
El otoño mis sienes ya platea,
mi poder, implacable, debilita,
mi cabello con crueldad finiquita
y, pétreo mi esperanza bloquea.
La audición y la visión que escasea,
la vigorosa savia se marchita,
se reduce el deleite sibarita
sin poder encontrar la panacea.
Tres este otoño ya no hay primavera;
en el parque, tibio el sol, ya no brilla;
el árbol tiembla con la ventolera
y cae la hoja roja y amarilla.
La gente que amas se va de tu vera,
como las hojas por la alcantarilla.
José Antonio Tomás Andrés

José Antonio Tomás Andrés