L’Arxiu Municipal d’Alcoi restaura set volums dels segles XVIII i XIX

Es tracta de quatre protocols notarials, el mal estat de conservació dels quals feia impossible fins ara la seua consulta.

L’Arxiu Municipal d’Alcoi ha restaurat set volums dels segles XVIII i XIX, el mal estat del quals no permetia la seua consulta fins ara. En concret es tracta de quatre protocols notarials dels notaris d’Alcoi, Juan Bautista Giner (1787-1788) i Manuel Fabregat Martí (1880 i 1881); i del notari de Banyeres de Mariola, Francisco Ballester (1731-1740).

La resta són tres volums d’obres impreses al segle XVIII que han precisat una intervenció menor de neteja i reenquadernació.

Els treballs de restauració, realitzats al llarg del 2021, foren adjudicats al taller de restauració Sánchez & Príebe, de València.

Per a sufragar aquesta despesa es va sol·licitar una ajuda a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en la convocatòria de subvencions destinades a la digitalització i la restauració de la documentació històrica i la millora de les instal·lacions dels arxius municipals de la Comunitat Valenciana, per una quantitat màxima de 8.965,16 euros.

Per resolució de 8 de juliol de 2022 es va concedir a l’Ajuntament d’Alcoi la totalitat de l’ajuda sol·licitada, és a dir, 8.965,16 euros.

Segons apunta el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Raül Llopis, «aquesta restauració ha estat una feina molt acurada, que ens permet recuperar part de la nostra història i facilitar la consulta a aquelles persones interessades a conéixer més sobre la societat i el territori de la nostra comarca fa més de tres segles».

Situació dels documents abans de la seua restauració

Els documents notarials presentaven un mal estat de conservació, la qual cosa impedia la seua consulta per a no provocar danys addicionals. Les principals causes d’alteració i degradació dels volums es devien principalment a causes físiques externes, com una elevada exposició a la humitat en el passat, la qual cosa havia provocat la proliferació de microorganismes, amb una alta activitat microbiana que produïa a més la deterioració de la cel·lulosa amb augment de l’acidesa del paper. Això també va provocar taques de diferent coloració rosàcia i presència d’espores negres sobre la superfície que provocaven un fort afebliment del paper, més evident en els marges, i que ocasionaven pèrdues del suport documental i trencaments.

També eren evidents les alteracions físiques per la corrosió de la tinta ferrogàlica en les zones de la grafia on hi ha més quantitat de tinta aglutinada.

Les enquadernacions també havien patit deterioracions a causa de factors ambientals com partícules de pols en superfície, deformacions, rascades i pèrdues del suport.

Procés de restauració

La greu deterioració que afectava el paper i l’enquadernació va fer imprescindible el desmuntatge dels volums, en alguns casos full per full. Abans es va realitzar una revisió de la paginació i acarament de la paginació original, per a tindre la localització exacta de pàgines i quadernets.

A continuació es va procedir a la neteja mecànica en sec del paper i les enquadernacions mitjançant gomes de cautxú i brotxes japoneses de cabells fins de cabra full per full. Aquest procés és especialment important per a evitar que la brutícia entre en la zona interfibril·lar durant el procés de rentada de les pàgines. D’altra banda, s’eliminen gran part d’espores i restes de fongs adherits a la superfície dels fulls desinfectant parcialment el document. En les enquadernacions es va realitzar també una neteja mecànica amb gomes de cautxú i gomes de diferents dureses segons la zona a tractar i brotxes. Després es va realitzar una neteja local amb una dissolució d’alcohol per a reduir les taques en zones on presentava major brutícia, com per exemple àrees amb taques de greix produïdes per la seua manipulació i altres taques de procedència desconeguda.

A continuació es va efectuar una neteja en humit i reintegració del suport eliminant àcids i brutícia interfibril·lar soluble. El desacidificat aporta una reserva alcalina que protegeix el suport de la formació de nous àcids. En les pàgines en pitjor estat es va aplicar un procés de laminació mitjançant l’aplicació d’un adhesiu a base de midó i incorporació de paper japonés.

Després del període necessari d’oreig i assecat, es va procedir al muntatge i cosit dels fulls i quadernets seguint la paginació original.

Una vegada finalitzat el procés de neteja dels pergamins, material de revestiment de les enquadernacions, es va realitzar la hidratació del pergamí per a restablir la seua estabilització higroscòpica. Per al cosit es van usar fils de lli i tècnica de costura a la francesa.