L’historiador Vicent Gabarda explica a Alcoi la investigació que s’amaga en les fosses comunes del País Valencià

El Fòrum per la Memòria Democràtica i Històrica per Cocentaina organitza, junt amb l’Ajuntament d’Alcoi, una xarrada per a aprofundir en la investigació sobre els repressaliats durant la postguerra.

Alcoi, 28 de novembre de 2023

L’Espai Àgora d’Alcoi obri les portes a l’historiador Vicent Gabarda. El passat dilluns 27 de novembre, el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica per Cocentaina, junt amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi, va organitzar la xarrada Cercant la memòria en el record. 38 anys entre xifres, dades i fosses, en la qual l’historiador de Paterna Vicent Gabarda va aprofundir sobre les seues quasi quatre dècades d’investigació al voltant de les víctimes represaliades durant la postguerra i les fosses comunes al País Valencià.
L’acte, presentat pel periodista Javier Segura, va comptar amb una gran assistència. Per la seua part, Gabarda va explicar l’inici del seu treball gràcies a un company de carrera i va lamentar que durant els seus anys estudiant en la universitat “no es parlara de repressió franquista en aquella època”.
El que va descobrir en el seu municipi va permetre a moltes famílies conéixer on es trobaven els seus avantpassats una vegada anaven al cementeri. Posteriorment, l’historiador va emprendre una tasca que el va portar a recórrer tot el País Valencià, des de Vinaròs fins a Oriola, havia de respondre a una pregunta: “Quantes Paternes hi ha al País Valencià?”.
Amb tot, el treball d’investigació de Vicent Gabarda el porta fins a l’actualitat, no sense trobar-se obstacles de tota mena pel camí. Ara, pràcticament 40 anys després continua amb una feina d’investigació que li ha permet conéixer totes les parts del procés d’exhumació de les fosses comunes, així com poder diferenciar els diferents mètodes que s’empraven a València, Alacant i Castelló per tal de desfer-se d’uns cossos que no han aconseguit caure en l’oblit. A més, tot aquest temps invertit ha beneficiat a centenars de persones que han vist un llum d’esperança en un fosc i molt llarg camí, encara per acabar de recórrer en molts llocs, com al cementeri de la capital de l’Alcoià.