Presentem aportacions perquè s’exigisca el C1 de valencià als funcionaris

Plataforma per la Llengua participa amb 16 aportacions a la fase de Consulta Pública del Decret que reglamentarà els requisits lingüístics dels funcionaris

Reclamem que els cossos de funcionaris vinculats a titulacions universitàries acrediten un nivell C1 de valencià, com passa a Galícia amb el gallec

L’entitat recorda que no només cal garantir els drets lingüístics, sinó també fer del valencià la llengua de l’administració

Plataforma per la Llengua ha presentat un document amb 16 aportacions a la fase de Consulta Pública que s’ha obert abans de redactar el projecte de Decret que reglamentarà l’aplicació de la competència lingüística en valencià per al funcionariat de la Generalitat Valenciana. La presentació d’un informe de la comissió d’experts que mostrava dubtes sobre el nivell que han d’acreditar els funcionaris de places que requereixen una titulació universitària (grups A1 i A2), així com unes declaracions de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, obrien la porta a demanar un nivell de capacitació en valencià (el B2) més baix que el que és lògic i habitual en aquest grup (el C1). Per aquest motiu, l’ONG del valencià ha passat a l’acció i ha elaborat el document d’aportacions.

Les Consultes públiques són el mecanisme de participació ciutadana en els procediments d’elaboració de normes amb rang de Llei i reglaments. Aquest mecanisme permet als governs reunir opinions i aportacions respecte dels problemes que ha de solucionar la norma, de la seua necessitat, dels seus objectius i de les possibles alternatives. Plataforma per la Llengua ha presentat el document perquè la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública compte amb les opinions i els arguments tècnics que avalen la necessitat del Decret i de l’adequada capacitació dels grups funcionarials A1 i A2 a l’hora de publicar el primer esborrany del Decret, que ha de regular la capacitació lingüística requerida del personal al servei de la Generalitat Valenciana, però també de l’Administració local, de les Universitats, i de tots el sectors públics que depenen d’aquest.

Les aportacions defensen la necessitat de no demorar més la situació. La legislació valenciana exigeix als poders públics que treballen per la igualtat lingüística perquè ara hi ha una vulneració constant dels drets lingüístics dels valencianoparlants. A més, la llei de funció pública valenciana donava un termini per a l’aprovació del Decret, un termini que ja ha vençut. Per tant, durant tot el temps que passe, les convocatòries encara no requeriran la capacitació lingüística en valencià.

Plataforma per la Llengua defensa que el nivell C1 de coneixement de valencià, abans anomenat nivell Mitjà, siga el que es demane a funcionaris del nivell A1 (cos superior) o A2 (cos de gestió), que són els rangs màxims en l’administració i que requereixen una titulació universitària. Eixa és l’acreditació lingüística que es demana als funcionaris d’altres comunitats autònomes, com ara Catalunya, les Illes Balears o Galícia, i també és la que ja preveia la Generalitat Valenciana quan el Consell va aprovar el reglament que ordenava la provisió de llocs de treball a la funció pública mitjançant el Decret 3/2017.

L’ONG del valencià considera que el Decret no ha de servir només per a garantir l’ús del valencià en les relacions amb la ciutadania, sinó també per a augmentar progressivament l’ús de la llengua de la documentació interna administrativa, en la línia d’allò que va aprovar el Consell en l’article 10 del Decret 61/2017, de 12 de maig, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat.

En aquest sentit, com que els funcionaris dels grups A1 i A2 són els que han d’emetre els informes tècnics i redactar les resolucions amb llenguatge específic, és imprescindible disposar del nivell C1, que és el mínim que permet produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes complexos.

Plataforma per la Llengua considera que, si el Consell no estima aquests arguments, estarà posant criteris d’oportunitat —que responen a interessos particulars— per sobre dels drets de la ciutadania i del mandat estatutari de foment del valencià fins a arribar a la igualtat. Convé destacar que el sistema públic valencià ja proveeix alumnes capacitats en valencià, que són la gran quantitat de joves que superen les proves de nivell C1 i C2 en acabar els estudis de batxillerat o la universitat.

4 de cada 10 funcionaris escriu sempre la documentació en castellà

Les darreres dades sobre l’ús del valencià a la funció pública demostren que el dret d’opció lingüística dels valencianoparlants no es troba actualment garantit. Segons l’estudi Ús del valencià en l’administració de la Generalitat, realitzat el 2016, el 24,3% del funcionariat afirmava que responia en castellà als ciutadans que se li adreçaven en valencià (de fet, un 30,7% del funcionariat afirmava no parlar mai en valencià a la ciutadania) i un 28% afirmava contestar en castellà a usuaris que hagueren presentat escrits en valencià: un 41,6% dels treballadors públics afirmava que escrivia sempre la documentació en castellà i mai en valencià.

En l’actualitat, un alt percentatge de treballadors de la Generalitat Valenciana ja disposa d’una titulació en C1 —l’antic Grau Mitjà— i el seu requisit, amb una breu moratòria, ja havia estat negociat amb els sindicats. Per tant, Plataforma per la Llengua considera que no és coherent que no es continue amb eixe criteri en el futur Decret.

Més informació, al web: https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/5499/presentem-aportacions-perque-sexigisca-el-c1-de-valencia-als-funcionaris