Més enllà de l’afecte: el compromís ineludible amb el benestar animal

Article opinió de Carles Sansalvador

Els qui compartim la nostra vida amb un animal sabem perfectament que no són simplement «mascotes». Són un membre més de la família, companys incondicionals que ens reben amb alegria independentment de com ens haja anat el dia. Tot i això, no és només celebrar aquest vincle meravellós, sinó recordar-nos a tots que l’amor autèntic cap als animals s’ha de traduir en responsabilitat i civisme.
A la nostra ciutat, el nombre de famílies que conviuen amb gossos, gats i altres animals de companyia ha crescut considerablement en l’última dècada. Aquesta és una notícia fantàstica que parla molt bé de la nostra sensibilitat i empatia com a societat. Però aquest canvi demogràfic als nostres carrers i parcs porta associat un repte majúscul: la convivència.
La tinença responsable comença molt abans d’obrir la porta de casa a un animal. Comença en el moment de la decisió. Hem de ser plenament conscients que un gos o un gat viurà amb nosaltres entre 10 i 15 anys. No són un caprici de Nadal ni un regal d’aniversari que puguem arraconar quan ens lleven temps.
Tenir un animal requereix temps, paciència i recursos econòmics. Les visites al veterinari, les vacunes, la identificació mitjançant microxip, una alimentació adequada i l’educació són obligacions ètiques i legals que no podem esquivar. Des de l’Ajuntament treballem incansablement per fomentar l’adopció enfront de la compra, però fins i tot l’adopció més benintencionada pot acabar en fracàs (i en l'estrès de l’animal) si no hem valorat prèviament si el nostre estil de vida ens permet fer-nos-en càrrec.
D’altra banda, la tinença responsable es demostra de portes cap a fora. Ací és on l’amor per la nostra mascota s’ha de creuar amb el respecte cap a la resta de veïns i veïnes.
Arreplegar els excrements i diluir els orins amb aigua no és una opció, és una mostra de respecte bàsic. Un carrer brut no només genera problemes de salut pública, sinó que alimenta prejudicis injustos contra tots els propietaris d’animals. A més, portar el gos lligat (i amb morrió en el cas de les races potencialment perilloses) garanteix tant la seguretat de l’animal com la tranquil·litat de les persones que, legítimament, poden tindre por als gossos o simplement volen passejar sense ser molestades. Tot i així, tenim per davant un llarg camí en quant a pedagogia, sobretot els propietaris mes descudiats. Per això, apostar per una escola municipal canina, per exemple, resulta profitós per a totes aquelles persones en pocs recursos que no es poden permetre un adiestrador privat o necessita d’unes nocions inicials per portat a la seua mascota com cal.
El benestar animal no és només una qüestió de qui té mascotes; és un indicador de la qualitat humana de tota la nostra ciutat. Vos convide a tots – propietaris i no propietaris – a treballar junts des del respecte mutu. Només des de l’empatia podrem construir la ciutat amable i cívica que tots desitgem.

Carles Sansalvador, regidor de Salut Pública (Compromís)